“Este es mi camino” és un llibre on Josep Moreno explica “amb una història prou atractiva” les vivències passades mentre feia el Camino de Santiago en bicicleta
No és un escriptor mediàtic, per tant, no és famòs. De fet, tampoc és escriptor, però es bona gent. I amb aquesta única premissa, Josep Moreno, va emplenar la Sala SUF per presentar el seu primer (fins al momento) llibre: Este es mi camino.
La prova que és una persona estimada és que la presentació del llibre estava prevista a l’Espai Z de la Biblioteca, però que es va de canviar a darrera hora donats els imputs que rebia l’autor respecte a l’assistència de públic.
Així, que la directora de la Biblioteca Municipal, Pilar Cortés, va haver de deixar el seu hàbit natural (no és el primer cop) per tal de presentar l’acte, ja que els encarregats de presentar el llibre van ser el propi autor i Yolanda Gutiérrez, companya de feina d’en Josep, que com a filòloga hispànica i ex treballadora de l’Editorial Larrousse, “es va oferir a fer la correcció en afirmar que per molt bé que escriguis sempre algú t’ho ha de repassar, i ella és la que ho va fer”, va explicar Moreno. “Em recordo -va explicar la Yolanda- el dia que em va dir que estava escrivint un llibre a partir d’unes notes, i el primer que em va venir al cap va ser: ui, no sap on s’ha ficat!, però em va dir que l’estava escrivint en castellà, que feia referència al meu poble -Yolanda Gutiérrez té arrels a Lleó- i a la meva persona, i em va tocar la fibra i el vaig oferir la meva ajuda”.
I Este es mi camino és un llibre que feia molt de temps que a Josep Moreno González li rondava pel cap escriure’l, i va aprofitar els anys de la pandèmia, al 2021 concretament, per posar-se mans a l’obra, o millor dit, posar els seus peus als pedals i començar a pedalar sobre la seva bicicleta per cobrir els 900 km del Camino de Santiago, que van des de Roncesvalles fins a Santiago de Compostela, i que va ser l’origen del text, ja que “el fet de fer el Camino, la seva preparació, el fer-lo tot sol, i totes les vicissituds que et passen, em van donar poder tenir suficient contingut per omplir 200 pàgines, que no és gens fàcil, amb una història prou atractiva”, va assenyalar l’autor.
Amb el llibre va complir Josep Moreno dos desitjos, “fer el Camino de Santiago i escriure un llibre”.
L’autor de Este es mi camino parla i escriu correctament el català, però va decidir escriure’l en castellà per dos motius. El primer “perquè en un taller d’escriptura que es va fer a Ca l’Anita i al que vaig assistir, vaig preguntar en quin idioma s’ha d’escriure, i la noia que impartia el taller va dir que amb l’idioma de la llengua materna, amb l’idioma que penses”. I la segona raó ha estat “perquè jo volia que el llegissin els meus pares, que no saben llegir en català”.
En nou etapes va fer Josep Moreno el Camino de Santiago. 9 dies en que, evidentment, va viure algunes anècdotes i circumstàncies de tot tipus. La primera va ocórrer durant els tres primers dies, perquè “em vaig equivocar en portar tant de pes en les alforges de la bicicleta, perquè m’alentia molt, arribava molt tard i molt cansat a l’alberg o pensió que tenia prèviament contractada. Llavors, vaig decidir contractar una empresa que porta l’equipatge dels peregrins i ho deixa a final de cada etapa, i a partir d’aquí ja vaig molt més bé”. I una anècdota que també explica Josep Moreno al llibre va ser “que em vaig perdre a Santiago de Compostela perquè com passa aquí a Roses, sempre està en obres, i vaig estar pujant i baixant carrers de la ciutat varies vegades fins que vaig a parar un home per preguntar-li, i em va dir que m’havia vist 3 o 4 vegades passant pels mateixos llocs, però que no em preocupés perquè tot el món es perd”.
De l’elaboració d’un llibre, potser, el més fàcil és escriure’l, el que no és tant senzill és que després te’l publiquin. Però això no ha estat un problema per en Josep, perquè va tirar pel dret. “Vaig estar mirant preus per diferents impremtes, i la que m’ho va fer més econòmic és la que ho va imprimir”. I va imprimir dues tirades curtes del llibre, però ara es veurà obligat a fer una tercera perquè ahir, durant la presentació, es van esgotar pràcticament tots els exemplars.
Al final de la presentació, Yolanda Gutiérrez va proposar un joc fent-les unes preguntes als assistents, els quals, en els seus seients tenien tres petites cartolines amb les opcions A, B i C, per respondre correctament a les qüestions. El motiu va ser que el llibre està bé documentat dels llocs per on va passar en bicicleta el seu autor. I si el llibre està ben documentat, els assistents també van demostrar ser il·lustrats en encetar majoritàriament les preguntes enunciades per la filòloga hispànica.
Els diners de la venda del llibre a favor de la Fundació Roses Contra el Càncer
“De fet, no el volia publicar aquest llibre, només fer unes còpies per la família, però un amic em va convèncer de fer una petita edició, i llavors com el meu objectiu no era recuperar els diners dels costos de l’impremta, vaig decidir donar els guanys de la venda a la Fundació Roses Contra el Càncer, entitat que ens afecta a tots”. Aquesta explicació deixa palès del perquè es va omplir la Sala SUF tot i no ser, Josep Moreno, un escriptor mediàtic ni famós i de fet, tampoc escriptor.
Es va emplenar perquè en Josep, és bona gent.
