Roadhouse i Julay’s van oferir uns concerts de molta qualitat a les Barraques de la Festa Major de Roses
Havia ganes de Barraques, d’anar a les fires de la Festa Major de Roses ubicades a l’antic càmping Bahia. Per això, la gent va acudir en massa el passat dimecres, dia en que es van inaugurar.
Però, Roses és un poble turístic i quan més es treballa és a l’estiu, durant aquests dies. Per això, després d’una nit de festa i haver de treballar al dia següent (ahir dijous), la gent no tenia ganes de repetir, volia descansar. I suposem que aquesta va ser la raó del perquè va minvar la quantitat de gent que va fer acte de presencia al recinte firal.
Molts de rosincs i rosinques van desistir, segurament esperant el cap de setmana, d’anar ahir dijous a les Barraques. Mala decisió. Dolenta perquè el concert que van oferir ahir Roadhouse i Julay’s, dos grups de casa, de la terra, el primer de Roses i el segon de Figueres, van ser, musicalment parlant, molt bons.
Tant la proposta dels rosicns com la dels figuerencs van agradar al poc públic assistent.
Que dir de Roadhouse que no se sàpiga ja. Primer que es va crear l’any 2012, quan tres rosincs van decidir unir la seva qualitat com a músics per oferir versions d’ahir, d’avui i de sempre. I d’aquesta manera, Víctor Manuel Sánchez com cantant, Toni Bernal a la guitarra i Benito Montenegro a la bateria, van debutar a les Barraques de Roses de 2013 demostrant que això de fer música en saben. I molt.
Un trio que, tot i haver patit canvis al darrer any, no ha vist minvada la seva energia i qualitat dalt d’un escenari. Sergi Labarta, al baix, va ocupar el lloc deixat per Bernal, i Cristóbal Camacho, ex de Rumba Tramuntana, va entrar al grup com a cantant i a la guitarra.
I el poc, però afortunat, públic que hi havia ahir a les Barraques de Roses va poder certificar que si Roadhouse abans era bo, ara és, com diria aquell, “bo no, el següent”.
I és que els registres de veu que poden assolir tant en Víctor Manuel com en Cristóbal fan que siguin capaços de versionar temes de Loquillo, ZZTop, Tequila, Joaquín Sabina o Fito y Fitipaldis, entre d’altres, sense desentonar en absolut. Al contrari.
I dels rosincs passem als figuerencs, als Julay’s, grup de 7 músics integrat per Bertu a la veu i guitarra, Puji al baix, Dídak a la bateria, Manel a la percussió, Nil i Pau a la trompeta i Marina al Trombó, que consideren que “ser un Julay per a nosaltres és algú que no està cohibit, que fa el que vol i que ho gaudeix”.
I el que van fer els Julay’s a Barraques va ser gaudir i fer gaudir al respectable. Així, el primer que va fer Bertu va ser convidar a públic a ballar, “les cadires són per asseure’s i sopar, i ja heu sopat i per tant, ara és hora de ballar”. Una salutació que va donar pas a un gran concert, on els Julay’s van versionar temes coneguts i no tant coneguts, barrejats amb temes propis, per esdevenir un espectacle de mestitssatge musical i diversió, molt apropiat per a l’ocasió.
Sens dubte, una gran nit de música que molts de rosincs i rosinques es van perdre.
[fsg_gallery id=”262″]
