Joan Salas, un genial artista que es supera a si mateix en el paper més difícil de la seva vida: el de cuidador

Un Cuidador (IN)Expert
A dalt, Joan Salas saborejant l'èxit com a vedette d'un espectacle musical. A sota, Joan Salas com a cuidador de la seva mare

Joan Salas Guillén emplena el Teatre Municipal de Roses amb l’obra Un Cuidador (IN)Expert

Joan Salas és una artista de Vilafant que ha conegut la mel de l’èxit a Madrid amb espectacles musicals com ara Billy Elliot, Follies, Priscilla o La jaula de las locas. I fa dos anys, una trucada el va obligar a obrir un parèntesi en la seva carrera com artista, quan li van comunicar que la seva mare, que vivia sola, va patir una forta patacada en la seva malaltia degenerativa, llegeixi’s parkinson, que li va fer ser una persona dependent.
Llavors, en Joan, va prendre la decisió amb més amor que ha pres mai: deixar l’èxit amb el qual vivia a Madrid, i tornar a casa seva per cuidar de la seva mare, perquè una cosa tenia ben clara, no volia que la meva mare anés a una residència”, per tant, va decidir “cuidar-la i donar-li tot l’amor que ella sempre m’ha donat a mi”.

A grans trets aquest és l’argument de l’obra Un Cuidador (IN)Expert, un monòleg, escrit i dirigit pel propi Joan Salas, que en una hora i vint minuts va resumir els seus dos darrers anys de vida, dedicat exclusivament a cuidar a l’Emilia Guillén, la seva mare.

Un monòleg, que combina teatre i música, escrit “amb molta dosis d’humor i d’amor”, amb el qual Joan Salas ha tornat a la seva vida d’artista (per cert, un gran artista). Una obra, la d’Un Cuidador (IN)Expert, que sense caure en l’autocompassió treu a la llum la realitat, la crua realitat dels pocs recursos que l’administració pública, ja sigui la catalana, l’espanyola o l’europea, destina a la protecció de les persones en situació de dependència. I en Joan  Salas és un clar exemple. Sinó volia que l’Emilia anés a una residencia, havia de deixar-ho tot per dedicar-se en cos i ànima a cuidar de la seva mare, que pateix una malaltia degenerativa crònica. Això significa fer-li de menjar, banyar-la, canviar-li els bolquers, jugar amb ella, estimular els seus sentits i crear un ambient de felicitat perquè la seva mare tingui la millor qualitat de vida possible. I així, durant 24 hores de 730 dies… Fins al moment. Com va lamentar l’artista dins l’obra “jo no sóc cuiner, jo no sóc infermer, només sóc un fill que vol cuidar la seva mare!”.

Si Joan Salas estava triomfant als teatres de Madrid ara fa dos anys, ara ha assolit el més difícil, ser profeta a la seva terra, perquè si a Roses va emplenar, al Teatre Municipal, el Teatre El Jardí de Figueres s’emplenarà el 27 de febrer encara més, per ser més gran i per estar al costat de Vilafant, el seu poble.  

Un Cuidador (IN)Expert és una obra impulsada per la Taula Comarcal pels drets de les persones grans a través del programa Temps per Cures, i es complementa amb l’exposició fotogràfica Ser Cuidador, que realitzada pel fotògraf Joan Cabotti, es pot visitar a la sala d’exposicions de Ca l’Anita de Roses, on es mostra una dia qualsevol de Joan  Salas cuidant i tenint cura de la seva mare, l’Emilia Guillén.