Una de les preocupacions més habituals entre les famílies de Roses és, sense cap mena de dubte, l’habitatge. Cada vegada que una família ha de deixar el pis que té llogat, o cada vegada que algun dels membres més joves de cada casa vol independitzar-se i emprendre una vida pel seu compte al seu poble les dificultats per accedir a un habitatge en condicions i a un preu raonable són notòries i, en molts casos, insalvables.
Són cada cop més freqüents els casos de rosincs i rosinques que han d’acabar prenent la decisió d’instal·lar-se en un altre municipi no pas per voluntat, sinó per manca de cap altra alternativa raonable.
Es fa evident, doncs, que la capacitat de donar resposta a la greu problemàtica de l’habitatge a Roses ha de ser una de les pedres angulars de l’actuació municipal en els propers anys, sigui amb iniciatives pròpies o en estreta col·laboració i lleialtat amb altres administracions amb major capacitat d’inversió i també més competències que el nostre Ajuntament.
Aquesta actuació ha d’estar fonamentada en polítiques valentes i decidides. Calen apostes contundents per la construcció de promocions públiques de lloguer protegit, perquè les famílies treballadores tinguin garantida una bossa d’oferta a un preu assequible. Calen més i més ambicioses línies d’ajuda per a la rehabilitació i posada al dia de molts habitatges deteriorats del nucli antic, buscant totes les garanties necessàries per assegurar que tindran com a finalitat última passar a formar de l’oferta d’habitatge. Cal, també, buscar donar la major seguretat jurídica possible que ajudi a vèncer les reticències i els dubtes que encara avui molts propietaris presenten a l’hora de posar els seus pisos al mercat de lloguer. En definitiva, doncs, cal incentivar des de l’administració augmentar l’oferta d’habitatge disponible com a mesura per facilitar l’accés de més famílies a aquest dret fonamental.
Per altra banda, és evident que parlar d’habitatge de manera seriosa i responsable implica, necessàriament, parlar de la tasca complexa de complementar l’ús de la propietat immobiliària com a font de generació d’activitat econòmica, especialment a través del lloguer turístic, i l’ús residencial d’aquesta mateixa propietat.
Hi ha dues realitats que es complementen simultàniament: per una banda, que l’activitat econòmica lligada al lloguer de temporada suposa un motor econòmic important, que genera llocs de treball i ingressos per a moltes famílies. Per l’altra, que l’habitatge és un dret fonamental, i que hem de garantir que el mercat ofereix l’oferta necessària perquè la gent no hagi de marxar de Roses i pugui trobar una llar on viure al seu propi poble durant tot l’any.
Aquest és un debat necessari, i negar-se a afrontar-lo, posar-se nerviós cada vegada que algú el posa sobre la taula o bé utilitzar-lo políticament per a fer-ne populisme barat són actituds pernicioses que en cap cas ens apropen a una solució al respecte. Elements com el dret a un habitatge, el dret de guanyar-se la vida amb una activitat econòmica legítima com el lloguer de temporada i altres com el dret al descans dels veïns, són compatibles si sabem regular-ho correctament. Definint exactament quin ha de ser l’encaix dins de cada un dels nostres barris, consensuant-ho al màxim entre institucions, entitats i el mateix sector, i definint quina és l’ordenació i els límits que hem d’establir per donar la millor resposta a les necessitats de tothom.
Tot això, és compatible i també és possible. Cal, això sí, valentia política, convicció i posar, per damunt de tot, els interessos i el futur de la gent de Roses. Aquests principis són els que voldríem que regissin el destí de Roses, i per a això treballarem intensament i amb ple compromís.
Joan Plana i Sagué Pere Gotanegra i Julià
Portaveu de SOM Roses Portaveu de Lliures Roses
