Els i les integrants de la colla A Corre Cuita aniran disfressats d’Aladdin, perdó, del Geni de la làmpada, disfressa que, creiem, mai a la vida i en cap Carnaval del món s’ha vist fins ara
Després de demanar-les cita i hora només acabat el Carnaval de Roses l’any passat, la colla A Corre Cuita ens va citar aquesta mateixa setmana al seu local. Sí, disposen d’un local des de fa 12 anys… És a dir, que tots aquells que diuen que els A Corre Cuita són uns “mindundis” estan ben equivocats, tot i que pagant, Sant Pere canta, com diu la dita.
I només entrar a la seu (és que prefereixen que l’anomenem seu, i no pas local, on treballen els d’A Corre Cuita en la seva carrossa) ja se sent aquest soroll: “pom pom pom”.
“Hola”, els hi saludem, “hola!”, contesten tots. Tots menys en Rafa Brenes, que és el culpable del “pom pom pom” en apuntalar unes teles en unes fustetes…
Després de les salutacions i abraçades (amb ulls plorosos per no veure’ns des de fa un any) un dels cap de colla, Carles Ferrer, responent a la pregunta de què aniran disfressats ens diu que “del Geni de la làmpada”.
Un altra cosa, potser, no, però d’originals ho són, i de mena, aquests de la colla A Corre Cuita, ja que, creiem que mai, però mai a la vida i en cap carnaval del món, ningú ha anat de Geni de la lámpada. “I anem d’aquesta disfressa per la pel·lícula Aladdin –“pom pom pom”, en Rafa Brenes al seu rotllo- protagonitzada per Will Smith, que és el geni de la làmpada”, diu Ferrer, per matisar tot seguit que “la disfressa dels homes està bé, però la de les dones és molt xula”. Afirmació que no deixa dubtes de qui és el gènere que “corta el bacalao” en aquesta colla…
Si van d’Aladdins, perdó, del Geni de la làmpada, llavors, la carrossa “serà el palau on viu el geni i d’on surt la màgia”. De moment, us ho podem assegurar, que l’únic que sortia de la carrossa era el “pom pom pom” del cansino d’en Rafa. No sé si servirà aquest soroll de martell per invocar la màgia, però el Sr Brenes voluntat i perseverança li posa.
Els A Corre Cuita van disposar d’una barraca per la Festa Major de Roses de l’any passat, “i menys mal, perquè sinó, no tires endavant ni en pintura, ja que els diners se’ls emporta pràcticament la carrossa, en tenir que desmuntar la decoració de l’any passat i haver de comprar material per fer-la de nova”, explica Ferrer.
Potser, a més de la carrossa, els diners també els destinen al càtering que contracten aquests dels A Corre Cuita, perquè quan vam tenir la cita va ser poc abans de sopar, i mentre parlàvem i en Rafa no parava amb el seu punyeteru “pom pom pom”, al foc s’estava preparant un bon tiberi…
Per tant, gràcies a les Barraques els A Corre Cuita compren de material nou, contracten el servei de càtering (més d’un, que la carrossa no ens fa en un dia) i ens permeten el luxe de no apujar la quota, ja que “paguem el mateix que l’any passat, 150 euros, amb els que entra tot, també la disfressa”, assegura Carles Ferrer. “L’únic que hem apujat ha esta el nombre dels barrils de cervesa”, crida un integrant des l’altra punta de la seu dels A Corre Cuita, deixant clar que aquesta colla és sabedora que la civada és un ingredient molt important en la cuina mediterrània…
La colla A Corre Cuita van guanyar el segon premi en el concurs de coreografia, així que estaran entre els primers en poder escollir número de sortida en el sorteig que se celebrarà aquest proper dimarts, 30 de gener, al Teatre Municipal de Roses, a les 20 hores, i el número amb els que agradaria sortir a la desfilada “està en el 15 i el 20, però si podem agafar el de la nena bonica, millor”, assegura el cap de colla.
Estaríeu disposats a deixar el port un cop acabada la desfilada per continuar la festa?
Un tema recurrent en les reunions del Consell de Carnaval és que a Roses es visqui més la festa de disfresses, ja que un cop acabada la desfilada totes les carrosses es queden al port i, excepte en llocs o bars molt concrets, no hi ha la sensació que a la Vila se celebri el Carnaval, per tant hem preguntat a les colles si estarien disposades a deixar el port, i que les carrosses, un cop ben planificat i organitzat, donessin la volta per situar-se al llarg de l’Avinguda de Rhode per a que els participants de les desfilades interactuessin pel carrers de la Vila.
I els membres de la colla de A Corre Cuita van dir que “no, la passada és per la gent del poble i el port per la gent de les carrosses, i es va tancar per viure la festa com cal, sense problemes. La gent que va a veure la passada, va a això, i l’altre és la festa per la gent que es disfressa, dins d’un espai que quan no estava tancat era un descontrol, i tú ho saps”.
Aquest “i tú ho saps”, va tenir un to acusatori, com donant a entendre que el que subscriu aquestes línies fos el causant dels problemes que hi havia al port, sobre tot els divendres, quan era d’accés lliure. En demanar-li que si m’acusava d’alguna cosa que es retractés, perquè no som culpables de res, no va voler, i en demanar-li el seu nom i cognom per prendre les mesures legals, tampoc ho va fer.
Al dia següent, vam anar a la Policia Local per donar la seva descripció per tal d’esbrinar el seu nom. De seguida, sabent de qui parlàvem, van exclamar “què ha fet ara!?”. I ho vaig explicar, per tot seguit dirigir-me al Jutgat d’Instrucció nº1 de Figueres amb les seves dades per tal d’interposar una denuncia per injuries, i en sentir el jutge el seu nom, que respon a les inicials J.G., també va assenyalar “un altre cop aquest?”.
És a dir, que el “susodicho” és reincident, i si els tràmits judicials segueixen el seu curs és molt probable que no el vegem desfilant pel Carnaval, en trobar-se a la presó preventiva a l’espera de judici…
Ah, i el “pom pom pom” d’en Rafa Brenes… sense perdre el ritme!
