El 15 d’agost, el dia gran de la Festa Major de Roses, és quan la Colla Gegantera pren el seu protagonisme en realitzar les matinades i celebrar la trobada de geganters
Ara que ja han passat uns dies des de festa major, des de la Colla Gegantera de Roses hem decidit fer una mica de valoració. Han sigut setmanes, per no dir mesos, de preparatius amb la màxima il·lusió per recuperar un dia que feia dos anys que la pandèmia ens havia robat. Aquests dos anys, també ens han aportat cares noves i ganes renovades a una junta que ha decidit mantenir el format de festa que durant tants anys ha funcionat i ens ha fet gaudir. Si ens permeteu, explicarem com un diari personal totes les emocions que vam anar vivint el darrer dia 15.
Arriben les 8 del matí del 15 d’agost de 2022 i els més matiners ens concentrem davant del teatre. Hi ha moltes cares de son, sobretot entre els més joves que han decidit allargar la nit una mica més del compte a barraques, però l’ocasió s’ho val. Comencem a tocar, tothom recorda la melodia i fem un recorregut semblant a l’habitual. Al cap d’una estona, apareixen dos policies locals que posteriorment en seran 5. Vénen per ajudar-nos a tallar carrers i nosaltres, estranyats ja que no ho feien mai, els ho agraïm. De fet, la feina de la Policia Local ha estat impecable aquest any, així que aprofitem aquestes línies per donar-los-hi les gràcies. També volem agrair a les famílies i botigues que preparen les parades que han decidit, un any més, donar suport a aquesta tradició. Que sapigueu que s’han batejat com les millors matinades de l’Empordà!
Les matinades acaben i entre tot comença la cercavila del matí. Poques novetats, només falten els trabucaires. Arribem a la plaça Sant Pere i els bars de la plaça, la Sirena, Ca la Margarita, el Croaks i el Poke ens tenen preparat el segon esmorzar. Els hi estem infinitament agraïts i poc a poc decidim continuar, ja que aquest any no hi ha ofici solemne a l’església (o això ens havien dit) i l’acte d’entrega de la Dracma s’ha avançat una hora. Arribem justos, però sempre a temps per ballar el nostre ball, Demetria.
El migdia es fa curt per recuperar forces d’un matí atrafegat. A les 16.30 ja ens esperen colles que venen amb més ganes que mai a gaudir d’una de les millors cercaviles. La gent en té ganes, es nota a l’ambient, han vingut a gaudir i a mostrar la nostra cultura als turistes i visitants que passen uns dies a Roses. Aquest any som 13 colles i tenint en compte d’on venim i la situació de la colla, és tot un orgull. Està clar que ens agradaria que en fossin més, però com a colla no podem assumir més sortides sense més implicació de la gent de Roses.
A les 18 hores s’inicia la cercavila. Moltes colles ens pregunten com és que ens hem permès el luxe de tallar l’avinguda de Rhode en plena festa major. El tram inicial ha estat decisió d’última hora, ja que la policia no considera que al passeig hi hagi espai suficient. A la tornada, des de plaça Catalunya fins la Ciutadella ha estat decisió nostre, però com a conseqüència del que tots ja sabem, de la negativa de l’Ajuntament a deixar-nos ballar a la Plaça Catalunya. Som conscients del que això pot arribar a suposar pels bars i restaurants en un dels millors dies de la temporada, però nosaltres hem aportat solucions que no s’han volgut ni escoltar.
Sigui com sigui, amb una cercavila retallada ja que les colles s’han pres tot el temps del món en desfilar pel nostre passeig i han superat tots els entrebancs del camí, arribem a l’esplanada davant la porta de la Ciutadella i el panorama és desolador. No hi ha ningú esperant-nos. Tothom està concentrat a plaça Catalunya esperant el nostre retorn. La gent no se n’ha assabentat, potser per la nul·la propaganda de l’Ajuntament de la nova ubicació, o potser també la culpa és nostre per no haver-ne fet, però aquest no és el motiu pel qual venen les colles a Roses. Acabat el ball final, tothom córrer per anar a sopar. I sí, no negarem que la fantàstica fideuada que sopem és esperada per totes les colles convidades. Com sempre, espectacular.
Tot i els petits entrebancs habituals de cada festa major, el balanç és bo. El missatge amb el que ens quedem és que hem estat capaços de superar dos anys de pandèmia, cosa que malauradament no han pogut fer totes les colles i la relació amb els co-organitzadors, l’Ajuntament, ha estat bona. Així doncs, només ens queda agrair un cop més a Aluminis Sabina, el Pòsit de Pescadors i a tothom qui d’una manera o altre s’ha involucrat i ha vetllat perquè aquesta festa major hagi estat tot un èxit. Ens trobem passejant pels carrers de Roses i moltes altres viles i ciutats.
Visca Roses i visca la colla gegantera de Roses!
Laia Pau Guitart
Presidenta de la Colla Gegantera de Roses
