La Generalitat cedeix l’ús gratuït de la Casa Marly a l’Ajuntament de Llançà per un període de 50 anys

Casa Marly de Llançà
La Casa Marly de Llançà

A canvi de la cessió, l’Ajuntament de Llançà es farà càrrec de les inversions necessàries per mantenir en bon estat de conservació l’immoble noucentista

El Departament d’Economia i Finances de la Generalitat i l’Ajuntament de Llançà han arribat a un acord per modificar l’actual ús de la Casa Marly propietat de l’administració catalana. Segons s’especifica en el text d’un conveni que ha ratificat avui el ple municipal i que es formalitzarà el proper 29 de novembre, la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat cedirà l’ús, a través d’una concessió demanial, de l’antiga residència d’estiueig al consistori de manera gratuïta per un període de 50 anys. A canvi, l’Ajuntament es compromet a fer les inversions necessàries per mantenir en bon estat de conservació l’immoble noucentista, i continuar destinant-lo a usos i finalitats d’interès social.

L’any 2019 la Generalitat va atorgar a favor de l’Ajuntament de Llançà una concessió demanial administrativa per a l’ús d’aquesta finca, situada al carrer Rafael Estela del mateix municipi, per un termini de 30 anys i un cànon fix anual de 72.498 euros. Des d’aleshores i fins avui, el consistori ha realitzat tot tipus d’activitats culturals i assistencials, així com algunes obres de millora de l’espai per adaptar-lo a les diferents necessitats. No obstant això, i davant la previsió d’actuacions que s’han de fer en l’immoble per continuar amb la seva activitat en el futur, l’Ajuntament va sol·licitar aquesta modificació en la concessió. Una petició que el departament d’Economia ha acceptat ja que s’emmarca en el principi de col·laboració administrativa entre el Govern i els ens locals per recuperar el patrimoni històric i posar-lo al servei de la ciutadania.

Un immoble amb 100 anys d’història

La Casa Marly és una antiga residència d’estiueig, construïda durant la segona dècada del segle XX, propietat de Joan Marly Déu. D’estètica plenament noucentista, la casa senyorial es troba envoltada d’un destacat i frondós jardí. L’edifici alberga una llarga història de fets i esdeveniments. Partint d’un inici familiar als anys 20, l’any 1936 en plena Guerra Civil va ser requisat per la CNT-FAI. Després es va reconvertir en centre d’acollida d’una colònia infantil d’ideari anarquista entre el 1937 i el 1939. L’any 1940-1941 es va retornar la propietat a un dels seus fills del senyor Marly el qual, finalment, va decidir vendre la residència familiar a la Secció Femenina de la Falange perquè fos utilitzada com a centre d’estiueig i formació de noies afiliades. Amb la recuperació de la democràcia i les autonomies, juntament amb el traspàs de competències i edificis, Can Marly, va passar a ser propietat de la Generalitat.