La falta de voluntaris/es als centres geriàtrics fa que moltes persones grans passin l’última etapa de la seva vida en solitud
Lola Gil Cámara és una estudiant de 2on de batxillerat de l’institut Illa de Rodes, i quan a classe els hi van dir que havien de fer el treball de recerca, ella encara no tenia clar a quin tema voldria dedicar la seva investigació. “Llavors li vaig a comentar a la meva mare, i com ella treballa a la Residència Pi i Sunyer, em va donar la idea de fer-ho en relació a les persones grans, i com que ja havia fet alguna activitat a la residència i vaig comprovar, llavors, que hi havia manca de voluntaris, vaig decidir fer-ho sobre el voluntariat a les residències”, ha explicat la Lola, que va titular el seu treball de recerca com “Cuidem-los: El Voluntariat a les Residències”.
Un estudi de la Fundació La Caixa diu que prop de 3 milions de persones grans en aquest país senten soledat en el dia a dia. Una realitat que ens passa desapercebuda i és especialment invisible i difícil de gestionar ja que aquesta soledat es dona en l’entorn més íntim: a casa. Una soledat, però que Lola Gil sap que no només es dona la llar unifamiliar, sinó també als centre geriàtrics. La jove estudiant, durant el seu treball de recerca va ser coneixedora que en gairebé el 41% de les llars unifamiliars hi viuen persones de més de 65 anys, i que moltes d’aquestes persones, en no poder viure de manera autònoma, acaben ingressant una residència per a gent gran. I si a casa estaven soles, al centre geriàtric, tot i haver-hi més gent, la soledat les continua acompanyant. I el motiu d’això és que a la Residència Pi i Sunyer, que és el cas que ella coneix, no hi ha suficient personal (problemàtica, però, que pateixen moltes altres residències geriàtriques arreu de Catalunya) per dedicar el seu temps per fer que les persones no se sentin soles. Però, a més, que no hi ha personal, “tampoc hi ha voluntariat, és a dir, persones voluntàries que dediquin una part del seu temps a fer companyia a aquestes persones grans”, afirma Gil Cámara, que assegura que “hi ha diversos estudis que demostren que la gent que se sent sola, viu menys anys”, per matisar tot seguit que “hi ha dos tipus de solitud, les persones que volen estar soles i, per tant, no tenen un sentiment negatiu pel fet de sentir-se soles, i hi ha persones que, encara que estiguin envoltades de gent, doncs se senten soles, i aquest sí que és un sentiment negatiu”.
I aquesta solitud ha volgut Lola Gil relacionar-la amb el voluntariat perquè “les persones que hi són a les residències necessiten un suport emocional que el personal no els hi pot donar perquè no disposen del temps per fer-ho, ja que han d’atendre a tothom i no poden dedicar una atenció exclusiva per a cada resident”, explica la jove estudiant de batxillerat.
“Hi ha molt poc voluntariat per part dels joves, i més si és per fer de voluntari amb la gent gran”
Lola Gil considera que el voluntariat és fonamental per a la felicitat d’aquestes persones que han de passar l’última etapa de la seva vida en un centre geriàtric, i més quan ha copsat que “hi ha molt poc de voluntariat, però sobretot molt poc voluntariat entre la gent jove, de fet, crec que no hi ha cap que faci de voluntari a la residència, i em sembla molt trist” afirma Lola, que crec que el motiu per la manca evident de voluntaris/es “està en, primer, que no pensem en fer voluntariat, anem a la nostra i no pensem en la demés gent, i després que quan ens ho plantegem, l’últim que pensem ens en fer de voluntaris per a persones grans, ja que veiem l’envelliment com una etapa molt llunyana i estem desconnectats de les persones grans, excepte que siguin de la nostra família”.
El poc interès per part dels joves en fer de voluntaris/es el va poder ratificar Lola Gil en primera persona, quan va decidir organitzar dues jornades de voluntariat, com a la part pràctica del treball de recerca. “Necessitava només 16 persones, i ja a la Residència em van dir, ui, no les aconseguiràs, i tenien raó, perquè a Batxillerat som, entre primer i segon, unes 100 persones, i vaig assolir reunir 12 joves, però la majoria van ser familiars i amics per fer-me el favor”.
Les dues jornades de voluntariat les va dur a terme a la residència. Una amb persones amb demència i l’altre amb gent gran sense cap problema cognitiu. “I va ser quan els i les joves que van participar a l’activitat es van adonar que no estem tan desconnectats d’aquestes persones, van comprovar que a més tenen molt a dir, que podem aprendre molt d’elles, que podem conviure amb elles i que mereixen viure en societat com la resta dels altres segments d’edat de la població”, ha assegurat Lola.
L’estudiant de batxillerat assegura, en realitzar les activitats, una amb persones demència que “hi ha gent que pensa que les persones amb demència no se n’adonen i, per tant, que no necessiten de ningú que els hi faci companyia, i això no és cert perquè les persones amb demència continuen tenint la capacitat de comunicar-se, sinó de manera verbal, si de forma gestual”.
No s’incentiva el voluntariat des dels centres educatius
Lola Gil Cámara critica que no s’incentivi el voluntariat des dels mateixos centres educatius, assenyalant que “a l’etapa de l’ESO hem de fer un voluntariat obligatori perquè sinó no ens donen el títol, però ja està. I jo -remarca- vaig voler fer un voluntariat a la Residència Pi i Sunyer, i no el vaig poder fer perquè es necessitava tenir un paper des de Barcelona i el tema va quedar aturat, quan una de les necessitats de la Residència és el voluntariat”.
A més de les jornades de voluntariat, Lola Gil també ha realitzat un curtmetratge (que es pot veure a sota), el qual està penjat a Instagram amb el perfil Cuidem-los amb el qual es vol visibilitzar aquesta manca de voluntariat entre la gent jove. Un audiovisual que, presentat per ella mateixa, està composat amb les imatges de les jornades de voluntariat que va realitzar, l’explicació per part d’algunes de les treballadores de la Residència Pi i Sunyer, com ara, la seva mare, la sociosanitària MariCarmen Cámara, la psicòloga Verònica Mestre, la també sociosanitària Virginia Soria, i la terapeuta ocupacional, Alba Pérez, sobre la realitat que viuen els i les residents en quant a la seva soledat i la solució que suposaria el voluntariat , així com de la valoració que van fer les voluntàries Sofía Roa, Maria Flor-Laguna i Alícia Cámara sobre la seva participació a les jornades de voluntariat.
Lola Gil Cámara ja va ser guardonada l’any passat per l’Ajuntament de Roses en el VII Premis a l’Excel·lència de Roses en l’etapa de l’ESO. Un guardó que es podria repetir, però ara l’any vinent, en els dinovens premis que atorga el consistori rosinc als Millors Treballs de Recerca de Batxillerat, perquè “Cuidem-los: El Voluntariat a les Residències” és un treball que, si més no, ens ha de fer reflexionar de si tractem com es mereixen a la nostra gent gran.
