Reivindicació, Flama del Canigó, balls tradicionals, foc, petards, música, concert… Tot i això va viure Roses per la revetlla de Sant Joan
La Flama del Canigó és la festa d’encesa dels Focs de Sant Joan, una festa popular que se celebra durant al nit més curta de l’any i que està molt arrelada al llarg dels Països Catalans, on el protagonista principal és el foc.
Un foc que prové del cim del Canigó, d’on surt la Flama que li dona nom, i que transportada per centenars de voluntaris la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
Una nit de Sant Joan que dissabte, a Roses i tot Catalunya, va tenir un to més reivindicatiu que altres anys, degut a que encara hi ha presos polítics catalans a Madrid. Per això, a banda de llegir el manifest de la Flama del Canigó, corresponent al 29è missatge de Sant Joan (que reproduïm a sota), es va llegir el missatge escrit per Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural des de la presó (també a sota).
Un acte, abans d’iniciar els pròpiament festius, per reclamar l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, per això, enguany la Flama del Canigó es va fer arribar també a Hamburg, Brussel·les, Ginebra i Edimburg, les quatre ciutats on resideixen els polítics exiliats.
Tot seguit, la Flama va ser portada fins a l’espigó de la Rambla Riera Ginjolers per encendre la foguera. Es va fer, com cada any, en comitiva per l’Avinguda de Rhode, amb les autoritats acompanyades de la Colla Gegantera de Roses, el Miquelets que obrien la desfilada amb els tirs dels seus trabucs i enriquida amb els balls tradicionals a càrrec dels membres de l’associació Ball de Mar.
Tradicions catalanes que van agafar el protagonisme de la Nit de Sant Joan. Unes tradicions que coneixen i gaudeixen els molts de turistes que ja hi són a casa nostra per gaudir d’un dies vocacionals, degut a l’època de l’any en la que se celebra aquesta diada, el solstici d’estiu.
Un cop encesa la foguera, el jove rosinc Bernat Llorens va tenir el privilegi de donar el tret de sortida a la festa i xerinola de la revetlla, ja que va ser ell, prement un botó, qui va encetar el castell de focs per, un cop finalitzats, iniciar-se el ball a la plaça Catalunya, que va anar a càrrec d’una banda que no falla mai per aquesta data a Roses, ‘La Banda del Drac’.
Reivindicació, Flama del Canigó, balls tradicionals, foc, petards, música, concert… Revetlla de Sant Joan a Roses.
| FLAMA DEL CANIGÓ 2018 XXIXè MISSATGE DE SANT JOANBenvolguts compatriotes, Tornem com cada any amb la Flama del Canigó que encendrà anit milers de fogueres arreu dels Països Catalans. Recordem enguany el naixement el 1868 del Mestre Pompeu FABRA, Seny Ordenador de la llengua catalana, al qual el poeta Fermí PALAU va dedicar el 1948 els versos següents: No heu pas mort en terra llunya, A l’hora on les institucions catalanes han sofert greus perjudicis, la Flama del DE SALSES A GUARDAMAR i DE FRAGA A MAÓ : DE SALSES A GUARDAMAR i DE FRAGA A MAÓ : VISQUIN ELS PAÍSOS CATALANS ! VISQUIN ELS PAÍSOS CATALANS !
|
TOT UN FUTUR PER COMENÇAR
Avui renovem la Flama gràcies al compromís granític de la societat civil, l’autèntic motor d’un poble sempre en moviment. Un agraïment infinit a totes les entitats que la fan possible. La Flama del Canigó que agermana els Països Catalans és un símbol d’esperança en el futur. Ens demostra la capacitat del poble català d’unir-se en moments difícils i anar sempre endavant. Com el 1966, quan malgrat la dictadura franquista va arribar per primer cop al Principat de Catalunya. Enguany, davant el retorn de la injustícia autoritària i la suspensió de l’autogovern de Catalunya, seguim mostrant a Europa i el món l’anhel irrenunciable de viure en pau i llibertat. Empeltats de solidaritat i tendresa, som més conscients que mai que la causa contra Catalunya és una causa contra la democràcia. Que el dret a l’autodeterminació és un dret fonamental que ni la repressió ni la por segrestaran. Ens tenim els uns als altres, amb tanta força, determinació i coratge, que avui ja som un país millor. Com més foscor ens volen imposar, més il·lusió tenim perquè la llum de la Flama arribi a més i més gent. Per compartir entre iguals l’emoció del foc, la festa i la màgia de la nit de Sant Joan. La cultura sempre ha sigut una eina de transformació social. La cultura amara ciutats, barris i pobles definits per una diversitat que ens enriqueix i fa més forts. D’un país que no demana pels orígens sinó per on volem anar plegats. Convençuts que si els infants creixen junts a l’escola, romandran junts al carrer i units com a societat. Amb la plena convicció que el camí l’hem de fer junts i tindrà sentit si decidim el destí plegats. La maduresa i cohesió de la societat catalana en són la millor garantia. Visca la Flama del Canigó! Visca la cultura! Visca els Països Catalans! Jordi Cuixart |
