A la edat de 10 anys Nora Botello Martín es va penjar la medalla de bronze a la final del campionat de Catalunya de Gimnàstica Artística
Nora Botello Martín és una nena de 10 anys, que quan tenia 5 li va dir als seus pares que volia fer gimnàstica i la van inscriure al Club Gimnàstica Rítmica de Roses, però després de fe les primeres classes, la Nora va dir que no, que aquesta gimnàstica no l’agradava gaire, així que la van apuntar a l’únic club que hi ha a la comarca de Gimnàstica artística, el Move It de Figueres. I durant un any va combinar les dues modalitats fins que es va decantar per l’artística, aquella en la prenen protagonisme els aparells com són les barres asimètriques, la barra d’equilibri, el sòl i el salt de poltre.
I des de llavors entrena dues hores al club de Figueres els dilluns, dimecres, dijous i divendres, a les que s’ha d’afegir entre 4 i 6 hores més els dissabtes al gimnàs que el bicampió olímpic de Gimnàstica Artística, Gervasio Deferr, té al barri de La Mina de Barcelona.
Una decisió, la d’escollir aquest tipus de gimnàstica, que va ser encertada, i un sacrifici, la de viatjar tant per entrenar-se, que el passat dissabte va donar els seus fruits a la final del campionat de Catalunya de Gimnàstica Artística Edat Escolar, celebrat a Manresa, perquè la Nora Botello es va penjar la medalla de bronze.
Una medalla de bronze que bé que podia ser d’or perquè va quedar empatada amb la segona classificada, i tan sols una dècima de punt per sota de la guanyadora, és a dir, que per un petitíssim matís, ja que en la gimnàstica artística es puntua fins i tot el millor dels somriures, no va penjar-se la medalla d’or.
Una medalla de bronze que “per ella va ser una decepció, perquè volia i es veia capaç de guanyar”, ha afirmat la seva mare, la Estefania Martín, tot i que la Nora un cop conscient del que va assolir, ser la tercera millor gimnasta artística de Catalunya de la seva edat, segur que s’ha de sentir orgullosa.
