La Unió Europea, pesca i mocions

La Unió Europea, pesca i mocions. Article de Francesc Giner
Xarxa d'una embarcació d'arrossegament del port pesquer de Roses

Durant la presentació de la moció que el grup municipal del PSC de Roses va fer sobre la petició de restriccions al Mediterrani, de la pesca d’arrossegament per part de la Comissió Europea, per a mi, la intervenció més realista i més dura va ser la del regidor i portaveu a l’Ajuntament per Gent del Poble de Roses, en Fèlix Llorens.
Una intervenció que qualifico de realista perquè ens fa veure com de malament s’estan prenent les decisions en la cambra europea des de pràcticament els inicis d’aquest organisme. La davallada de sectors tan importants com el tèxtil, automobilístic o l’econòmic amb la constant pèrdua de valor de la nostra moneda l’Euro, posen de manifest que estem governats per uns polítics als quals ell qualifica de necis, pèrfids o dements.

Paraules totes elles dures per qualificar les decisions que prenen uns quants polítics a Brussel·les en una comissió creada per a l’ocasió i impulsada per qui fins fa molt  poques setmanes era el comissari de Medi Ambient, Oceans i Pesca de la Unió Europea, el lituà Virginijus Sinkevicius. Però això no ha d’obviar l’autèntic sentit i objectiu de la moció, que no és cap altre que el de donar suport als nostres pescadors i donar un cop d’atenció a uns polítics que prenen decisions ignorant la realitat de cada poble, de cada zona i de cada espai marítim, abocant-los a la desaparició i a la ruïna del sector. És per això que la paraula ignorant és un dels adjectius que defineixen ben bé la manera de fer dels qui prenen decisions a la cambra europea.

Pèrfid és la segona paraula utilitzada per en Llorens. El significat d’aquesta és ser deslleial o traïdor i en aquest cas, és la definició correcta per a uns polítics que no paren de posar normatives, lleis i restriccions a sectors primaris com el de l’agricultura i la pesca i, en canvi, accepten que puguin entrar tota mena de productes d’arreu del món, mirant cap a un altre costat. Posen pals a les rodes als de casa, però res diuen dels productes importats ni amb quines condicions arriben. Deslleials doncs amb els de casa seva, per tant, tan sols per això se’ls pot considerar com a traïdors.

I per acabar, una pregunta, no és de boixos decidir carregar-se la pesca local en nom de la conservació de la biodiversitat marina i de la sostenibilitat, però, en canvi, la majoria dels partits polítics aposten per la producció de l’energia eòlica en macro parcs instal·lats al mar, en zones importantíssimes per la conservació del medi ambient i el seu hàbitat?
Per mi, la resposta és òbvia i dir que són uns dements, és simplement dir el que pensem molts davant d’unes actuacions que no tenen cap sentit. La moció que es va presentar a Roses, de ben segur que es presentarà també a altres municipis afectats i el que demanem no és recolzar-la per part de tots els partits i qui dia passa any empeny. El que demanem és, coherència, lleialtat i responsabilitat per part de tots i que, el que es defensi a casa, es defensi també a Europa.

Francesc Giner
Exregidor de Medi Ambient a Roses