La consellera de Cultura qualifica Vayreda com a “poeta nacional de primer ordre” i espera que la commemoració serveixi per “obrir una nova etapa” per gaudir del seu “llegat literari i humà”
Ahir, 3 de desembre, va tenir lloc a l’Auditori Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès l’acte institucional de cloenda de l’Any Montserrat Vayreda, que va comptar amb la presència de la consellera de Cultura, Sònia Hernández; de la presidenta de l’Ateneu Barcelonès, Isona Passola, i de la comissària de l’Any, filòloga i professora i especialista en Vayreda, Anna Maria Velaz Sicart.
La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, va destacar que l’Any Vayreda ha servit per constatar que “som davant una poeta nacional de primer ordre” i espera que serveixi per obrir “una nova etapa per gaudir del llegat literari i humà” de Vayreda. “Llegida i estimada des de sempre a la seva ciutat i a la seva terra, a Figueres i a l’Empordà, era un deure de país reivindicar-la i projectar-la més enllà de les terres gironines”, va subratllar Hernández. La consellera de Cultura també va agraïr “la feina activa, constant i generosa” de la comissària de la commemoració, Anna Maria Velaz, gràcies a la qual s’ha tornat a situar la poeta “en l’actualitat del sistema literari català”.
L’acte el va presentar la periodista Carlota Rubio i, entre d’altres, també va comptar amb la presència de la il·lustradora Pilarín Bayés, el pare de la qual, ha comentat, era cosí de l’escriptora commemorada. Durant la seva intervenció es va projectar un dibuix fet per Pilarín Bayés, de Montserrat Vayreda. A banda de la ninotaire, hi va haver a l’auditori una destacada presència de familiars de l’escriptora.
La tarda va començaramb la intervenció de la presidenta de l’Ateneu, Isona Passola, i de la degana de la Institució de les Lletres Catalanes, Maria Mercè Roca, que van destacar la recuperació del paper de Vayreda en el sistema literari català arran de la commemoració.
Tot seguit, es va donar pas a una taula rodona entorn les relacions literàries de sororitat entre Maria Àngels Anglada, Carme Guasch i Montserrat Vayreda, amb la participació de les escriptores Lluïsa Julià i Sílvia Soler, i la comissària de l’any, Anna Maria Velaz. Va moderar la taula el poeta i músic Jaume Coll Mariné.
Amb la tria de poemes de Montserrat Vayreda que van llegir Raquel Santanera i d’Ismael J. Sempere es va posar en evidència la baula entre les generacions poètiques i la seva admiració cap a la poeta empordanesa.
Un cop acabada la lectura, es va poder seguir la valoració de l’Any de la mà d’Anna Maria Velaz, comissària d’aquesta commemoració que va assenyalar les fites claus de l’efemèride i l’acompliment dels objectius marcats inicialment per la Institució d eles Lletres Catalanes. També va compartir alguna de les vivències que va tenir durant l’Any, mostra del viu afecte i estima vers Montserrat Vayreda.
Abans de tancar l’acte, va tenir lloc una Interpretació de cançons amb lletra de Montserrat Vayreda i música de Quim Solé -a la veu i guitarra-, amb la cantant Laura Duran
L’Any Montserrat Vayreda
L’Any Montserrat Vayreda, impulsat pel Departament de Cultura a través de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per commemorar el centenari del naixement de l’escriptora, ha volgut situar la poeta empordanesa al lloc que li correspon en el context de la cultura catalana contemporània i que sigui llegida i coneguda arreu de Catalunya. Per tal de fer-ho, han estat fonamentals les iniciatives editorials que permès que l’autora es pugui trobar de manera extensiva en llibreries. A dia d’avui es poden trobar en llibreries aquests títols de Vayreda: Els pobles de l’Empordà (Brau Edicions), Un color per cada amic (Llibres del Segle), La cinta del camí (Diputació de Girona) i Vayreda & Sibecas (Brau Edicions), edicions totes elles a cura d’Anna Maria Velaz.
A més, per difondre l’obra vayrediana en el conjunt de la societat, s’ha convidat a entitats, estaments i associacions a participar de forma activa en aquesta commemoració a través de conferències, recitals, sessions poeticomusicals, etc., sense oblidar l’àmbit educatiu, perquè infants i adolescents puguin gaudir i treballar l’autora, ni la jornada acadèmica des de l’òptica dels estudiosos de l’obra i del context històric i artístic en què es va moure l’autora. Gairebé un centenar d’actes s’han programat al llarg d’aquest any.
Actes a Figueres i Barcelona
L’inici oficial de la commemoració va tenir lloc el 14 de febrer a l’Auditori Caputxins de Figueres, ciutat on va viure gran part de la seva vida i que la va nomenar filla predilecta l’any 2006. A més dels parlaments institucionals, l’acte, coordinat per la Institució de les Lletres Catalanes, presentà els eixos principals de l’Any. El consistori de la capital empordanesa
Els mesos de març i abril es van celebrar tot un seguit de cicles i exposicions a la Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres, dipositària de part de la seva obra escrita i dels llibres de la seva biblioteca personal dedicats pels autors a la poeta.
El 12 de novembre a la Universitat de Girona, l’obra i trajectòria de Montserrat Vayreda va ser, per primer cop, motiu d’estudi en una jornada acadèmica en ocasió de la commemoració, organitzadaper la Càtedra de Patrimoni Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent.
“Montserrat Vayreda: Somio obrir camins entenedors” és una exposició concebuda especialment per a la commemoració, que fins a dia d’avui s’ha pogut veure a una vintena de biblioteques i d’entitats culturals d’arreu de Catalunya.
L’autora
Montserrat Vayreda i Trullol va néixer a Lladó (Alt Empordà) el 28 d’agost de 1924. És sobretot coneguda com a poeta, però cal recordar que no només va escriure poesia. Els pobles de l’Alt Empordà, la seva obra magna en prosa, es va publicar en edició de bibliòfil entre 1978 i 1990. Per dur a terme aquell projecte editorial, Montserrat va recórrer incansablement tots els municipis, pobles i llogarrets de la comarca. Paisatge, història i llegenda es fusionen en les descripcions, complementades amb il·lustracions i serigrafies de diversos artistes amics. Aquesta obra, intensament viscuda, entre crònica periodística —amb crítica constructiva inclosa— i descripció històrica i paisatgística, inclou també un poema original dedicat a cadascun dels pobles. L’obra ha estat reeditada darrerament en quatre volums i torna a ser avui a l’abast del lector.
Però Montserrat Vayreda ja s’havia iniciat en la poesia molt abans; en l’inici de l’adolescència, la música i els poemes eren consubstancials de l’ambient familiar i de la seva vida quotidiana. El constant contacte amb la naturalesa durant la joventut al voltant de la casa pairal, al moment en què es forjava la seva veu literària, la va influenciar tant com la lectura de Verdaguer, Maragall, Segarra o Carner. Els mestres li aportaven competència poètica, coneixements formals, l’ofici —imprescindible— per poder expressar amb gràcia i finor les impressions motivades per la muntanya i el riu, els sembrats, els boscos o la mar propera, tan misteriosa com seductora. En l’obra existeix una perfecta simbiosi entre el jo poètic i el paisatge, interioritzat sensitivament i amb una íntima fusió entre raó i sentiment. La seva poesia, espontània i sincera, defuig el recargolament innecessari, l’artifici gratuït —“Somnio obrir camis entenedors”, diu l’acròstic en què s’autodefineix— i s’equilibra amb un notable esforç d’elaboració.
Montserrat Vayreda va voler fer-se una veu personal en poesia: “Si amb la veu pròpia el pots cantar (un instant del teu viure) no vulguis manllevar-la” escriu en un poema d’Afirmo l’esperança; per això, des del seu primer llibre, Entre el temps i l’eternitat, va maldar per desempallegar-se de tota influència d’altri.
La poesia vayrediana és rica i variada, essencial i mesurada, lluminosa i reflexiva amb la lògica evolució formal en una obra que es presenta tan dilatada en el temps: el de tota una vida de la dona que, fins als últims moments, va tenir la ploma a la mà, disposada a copsar la poesia de l’instant fugitiu o a reviure els records del passat que “tot s’ho enduu” per transformar-los en matèria poètica.
El tarannà decidit i coratjós de l’autora impregna bona part de la seva poesia, vitalista i esperançada:
“Si l’ametller i jo/ l’hivern podem vèncer,/ és perquè tenim/esperança sempre/ i amb saba o amb sang/ encenem bandera”
Montserrat Vayreda va ser homenatjada en vida a la seva terra, on gaudia de respecte i estima pel seu tarannà obert i generós i pel seu activisme cultural i la seva acció intel·lectual. Va morir a Figueres, la ciutat que l’havia nomenat filla predilecta, el 8 de novembre de 2006.
