Una exposició recorda que La Jonquera, durant la Guerra Civil, va esdevenir un enclavament important de pas de mercaderies i armament
L’exposició ‘La jonquera, porta de l’exili’, produïda pel Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera (MUME), s’exhibeix a la sala de consulta de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE) des de l’1 d’abril i fins al 15 de setembre, dins els horaris d’obertura de l’equipament (de 9 a 18 hores, de dilluns a divendres).
Aquesta exposició recorda que La Jonquera, durant el conflicte, va esdevenir un enclavament important de pas de mercaderies i armament, sobretot després de l’ocupació del nord d’Espanya per part dels ‘nacionals’ el 1937. Tot i no haver patit cap bombardeig, la Jonquera es van construir i habilitar com a mínim tres espais com a refugi antiaeri. La frontera francesa es va mantenir oberta i tancada durant el conflicte. Es va obrir entre juliol i agost de 1936, entre octubre de 1937 i gener de 1938, entre març i juny de 1938 i entre gener i febrer de 1939.
A l’exposició s’explica que amb l’anomenada ‘Campaña de Cataluña’ i amb la simbòlica caiguda de Barcelona, els esdeveniments dels últims mesos de la Guerra Civil situaren la Jonquera, juntament amb Portbou, Puigcerdà i Camprodon, com a porta de sortida principal per als milers de persones que escaparen de l’avenç i de la repressió franquista. Dels prop de mig milió de refugiats que marxaren el febrer del 1939, al voltant de la meitat passaren per La Jonquera i El Portús. Un cop travessada la ratlla els refugiat van ser, per una banda, dispersats i acollits en diferents departaments francesos; d’altre costat, en un nombre molt important, van ser reclosos en camps de concentració provisionals i permanents al departament dels Pirineus Orientals. Pels que fugiren, s’iniciava l’exili, i pels que romangueren en territori català, començava una difícil i llarga postguerra.
