L’Associació Amics del Pení i Cap de Creus és el primer pas per assolir la recuperació de l’assentament militar del Pení

Associació Amics del Pení i Cap de Creus
Moment de l'acte de presentació de l'Associació Amics del Pení i Cap de Creus

Els Amics del Pení i Cap de Creus, a part per recuperar i museïtzar objectes de la petjada dels americans del Pení, neix principalment per a la recuperació per a usos civils de la part abandonada de la base militar EVA nº 4

Associació Amics del Pení i Cap de Creus
Zona abandonada de la base militar EVA nº 4, al Pení

Un centenar de persones de Roses, Figueres, Llançà, Cadaqués i d’altres poblacions del voltant, a més de l’assistència de l’alcalde de la Vila, Josep Maria Martínez i d’altres regidors de l’Ajuntament, es van donar cita aquest passat dijous, a la Sala SUF, per assistir a la presentació de l’Associació Amics del Pení i Cap de Creus. Una entitat, va afirmar el seu impulsor, Toni Salamanca,  que neix “per la necessitat de tenir una figura jurídica, entre d’altres motius, per tal d’assolir l’objectiu últim, a llarg termini i que pot semblar una utopia, i que és la recuperació per a usos civils i públics de la part abandonada de la base militar EVA nº4”, i de la qual Salamanca va mostrar la imatge que es pot veure a la dreta, assenyalant que “abans que aquesta zona acabi degradant-se i hagi més arguments per enderrocar-la, anem a donar-li una empenta, amb el màxim de suport per part d’entitats i ciutadania, per rehabilitar-la”.  

I l’origen del naixement d’aquesta nova entitat a Roses està l’exposició La petjada dels americans del Pení a Roses, que després d’inaugurar-se a Roses “tindrà una itinerància per la comarca de l’Alt Empordà, inaugurant-se el 3 d’abril  a La Cate de Figueres, tot seguit, al mes de maig, a la seu del Parc Natural de Cap de Creus, al CAT -Centre d’Acollida Turística- de Vilajuïga, i després, segurament, a Cadaqués”, va desvetllar Toni Salamanca, el qual va afirmar que “fruit de la itinerància d’aquesta exposició  s’han aixecat moltes expectatives, nous contactes i noves recerques com la que actualment està en marxa i que és la recuperació d’objectes, estris, utensilis no només de la base militar, sinó del Pení en general, i a hores d’ara i en poques setmanes hem identificat 120 objectes i d’aquí a mig termini la idea és també fer una exposició amb tots aquest objectes”.
En aquest sentit, l’objectiu primer de la creació dels Amics del Pení i Cap de Creus “és dotar-li de contingut amb exposicions i activitats relacionades amb el Pení”, va significar Salamanca.

I respecte a la recuperació per a usos civils i públics de la part abandonada de la base militar del Pení, Salamanca va assenyalar que “s’ha de fer un camí amb el màxim de sinergies possibles abans de presentar el projecte a les administracions pertinents, perquè no voldríem que ens passés com ara fa 12 anys, quan es van fer gestions per aquest tema, però es va dur a terme des d’alt, des les institucions i administracions locals, i amb poca consistència social i poca participació de la societat civil, i ara ho volem fer des de baix, amb entitats, cadascuna des del seu àmbit, les que siguin les capdavanteres, les referents del que ens agradaria a fer en un futur a llarg termini”. I com a exemple del que es podria fer a la zona abandonada de l’assentament militar, el president de l’Associació Amics del Pení i Cap de Creus va donar uns quants, “fer un centre d’interpretació-museu del que va ser la base militar des de 1956 fins ara, fer un eco-museu de camins transhumants, carrerades i pedra seca del Cap de Creus, crear un centre d’interpretació de flora i fauna del Cap de Creus, crear un observatori astronòmic i un altre de meteorològic i un tercer observatori de canvi climàtic de la Mediterrània Occidental, un centre d’interpretació de l’energia i del cicles de l’aigua entre d’altres un centre d’interpretació de masos i arquitectura tradicional i popular i, finalment un CAT, centre d’Activitats Turístiques de Km 0 de baix o nul impacte”.

En definitiva, amb la creació dels Amics del Pení i Cap de Creus “es tracta de crear la proposta de recuperació del Pení, i quan la tinguem feta i madurada, aixecar-la des de les administracions locals cap a munt amb el màxim d’adhesions d’entitats, associacions i societat civil possible”, va resumir Salamanca.

Projecte de llarg recorregut

Un aspecte en el que va voler incidir Antoni Salamanca “és que és un projecte a llarg termini, que hem d’anar poc a poc i amb bona lletra. No s’ha de córrer, jo no estic dient de córrer, estic dient mirada llarga i molta paciència perquè això serà qüestió d’anys, però si fem uns bons fonaments i un bon projecte, pot tenir molta sortida s’ha de donar les passes de mica en mica, cremar etapes que poden durar anys fins arribar a assolir l’objectiu”.

La presentació de l’Associació Amics del Pení i Cap de Creus va estar enriquida per un grapat d’intervencions. La primera va anar a càrrec de l’advocada Carmela Cusí tot just després que els assistents sentissin la cançó El Faroner del Cap de Creus, de Mariona Segarra.   

Tot seguit va parlar el pescador de Roses recent jubilat i la que seva mare va treballar al Pení, Manuel Noguera, que en acabada la seva intervenció va ser quan Antoni Salamanca va explicar els motius del perquè de la creació de l’Associació Amics del Pení i Cap de Creus, que el mateix ha impulsat, a més de presentar la Declaració de Primavera Roses puja al Pení, el Pení puja a Roses mentre esgrimia i explicava el cas d’una pala que va fer la seva feina a la base militar, cedida per Trini Subirà.

Seguidament va ser el membre de l’Associació Excursionista Cabirols de Roses, Josep Joan Coucelo el que va dirigir unes paraules convidat per Salamanca en ser membre també d’aquesta entitat. Joan Blanes del centre cultural de la Selva de Mar i col·laborador al nou espai multifuncional del municipi va ser el següent en intervenir per donar pas a Joan Pacareu del Club Basquet Grifeu de Llançà, i que va jugar a bàsquet amb i contra  Lynn van Luven, l’americà que va fer instal·lar dues cistelles a la sala SUF per poder jugar.

Després, va ser la última faronera del Cap de Creus i gran observadora de la vida del Parc Natural en recórrer-ho durant molts anys, Elvira Pujol, la que va dirigir unes paraules, per ser rellevada per Sebastià Delclòs, en Pitruc, pioner de la descoberta, protecció i dinamització del patrimoni natural del Parc Natural del Cap de Creus i el Paratge Natural de l’Albera, que el va seguir en Santi Coll, periodista i bon observador i analista de la realitat empordanesa, va fer un bon repàs de la coincidència entre espais militars recuperats i neutralitzats per l’urbanisme desenfrenat.

El penúltim en intervenir van ser Xavier Llauró, de la comissió d’experts dels Amics del Pení i Cap de Creus i que coordinarà en la segona etapa i que juntament amb altres assessors són els que han de formular la proposta ben raonada per ser remesa a les institucions. I per l’últim, ja que ni ell mateix tenia previst parlar, va ser Salvador Guerra, fill de l’alcalde de Roses durant els primers anys de l’arribada dels americans al Pení, Esteve Guerra Marés.

Amb un torn de paraula oberta als assistents i sentint de nou la cançó El Faroner del Cap de Creus es va cloure l’acte de presentació de l’Associació Amics del Pení i Cap de Creus, que té com a objectiu final la rehabilitació de l’assentament militar del Pení.