Pere Sastre va anar a Sevilla lesionat i conscient que no podria arribar a la línia d’arribada, i va haver d’abandonar al quilòmetre 15
Ho sabia, però ell ho va voler intentar. Després de fer la corresponent inscripció i reservar els bitllets i l’hotel per participar a la marató de Sevilla, en Pere Sastre, president del Club Atletisme de Roses, es va lesionar. Els isquiotibials de les seves cames el martiritzaven quan entrenava per preparar-se per a la prova sevillana. Va estar gairebé quatre anys sense poder disputar una marató, la seva gran passió, per culpa de diferents lesions, i ara quan ja s’havia recuperat, i fins i tot fer un gran paper en les mitjes maratons de Ripoll i Mataró, en les que va participar a finals de l’any passat.
I ara, quan semblava que les lesions eren cosa del passat, un malson per oblidat, tot just un mes abans de la marató de Sevilla, va tornar a recaure no podent entrenar-se. Tot i això es va presentar a Sevilla “perquè com va dir el meu ídol de l’atletisme, Emil Zátopek, si vols córrer fes 100 metres, però si vols viure una experiència fes una marató, i vaig viure aquesta experiència, que en aquesta ocasió va ser degradable, però tot i estar lesionat volia intentar-ho” , ha manifestat en Pere.
El rosinc va prendre la sortida, però al quilòmetre 15 es va veure obligat a abandonar, “les punxades a les cames cada cop eren més fortes i no podia gairebé córrer a causa del dolor, aquesta va ser la principal causa del meu abandonament, però també vaig decidir parar per no agreujar més la lesió, i que això provoqués un temps més llarg en la meva recuperació”, ha assenyalat el president del Club Atletisme Roses.
La marató de Sevilla li va guanyar la partida a en Pere, però això no quedarà així, ja que “la meva intenció és tornar a la capital andalusa per acabar la cursa”, ha assenyalat, per destacar que quan es recuperi podria “anar a córrer la marató de Niza, per això ja serà a la tardor”.
Assenyalar que la marató de Sevilla la va guanyar el kenyà Cosmas Kiplimo Lagat amb un temps de 2h 08m 13s, nou rècord de la carrera.
A títol de curiositat, destacar que Emil Zátopek, era un atleta xec que ha esta l’únic a la història de l’atletisme en aconseguir l’or en les proves de 5.000 i 10.000 metres, i en la marató en uns mateixos Jocs Olímpics, Helsinki’52. A Zátopek se li coneixia com la “Locomotora txeca”.
