Necessitats que s’han posat de relleu arran d’un estudi realitzat amb persones de sis grups culturals diferents: de Catalunya, d’Àfrica central, d’Àfrica del nord, d’Europa central, d’Amèrica Llatina i de l’Europa de l’est
L’envelliment de la població i la gran diversitat cultural són el punt de partida de l’estudi Visions i creences de l’envelliment segons l’origen cultural. Informe de l’anàlisi de l’Alt Empordà, desenvolupat en el marc d’INDIKA Pol de Salut i Social de l’Alt Empordà i coordinat per la doctora Mariona Gifre i la doctora Pilar Monreal, del Grup de Recerca Envelliment, Cultura i Salut de la Universitat de Girona (UdG). Aquest és el primer estudi d’aquest tipus que es fa a l’Alt Empordà i ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Salut Empordà. L’objectiu ha estat conèixer la projecció de necessitats sanitàries i socials derivades de l’envelliment i la variabilitat segons les diferències interculturals existents a la comarca. En la seva elaboració, hi han participat 46 persones de sis grups culturals diferents: Àfrica central, Àfrica del nord, Europa central, Amèrica Llatina, Catalunya i Europa de l’est, seleccionades a partir dels contactes que han tingut amb serveis socials o de salut de l’Alt Empordà.
Un dels punts en comú entre totes les persones entrevistades és que valoren molt positivament tenir una atenció sanitària de qualitat i universal, si bé reclamen més i millors serveis socials com a element facilitador per assolir un envelliment ple. D’acord amb l’informe, una altra de les similituds entre els diferents grups culturals és la voluntat expressada d’envellir i morir al domicili o en l’entorn proper, essent la família, i l’entorn o la comunitat, els principals elements de reforç en aquesta etapa. Una voluntat que s’enllaça amb la demanda de canvis en els serveis i l’accés a l’atenció domiciliària i els serveis de suport. Alhora, també apareixen reclamacions entorn de la incorporació de noves propostes habitacionals més enllà de l’actual sistema residencial i equiparables a altres països europeus.
La integració i participació activa dins la societat empordanesa també és una voluntat referida per bona part dels col·lectius que, alhora, expressen dificultats tant pel que fa a l’idioma com a la ràpida i poc col·laborativa introducció de la digitalització en la majoria de les tramitacions. En l’estudi, també s’identifiquen peticions concretes per fer-hi front, com un servei especialitzat d’atenció per a la gent gran, que els doni informació i que els ajudi a l’hora de fer aquelles gestions que només es poden tramitar per mitjans digitals. Si bé no hi ha grans diferències entre els grups culturals en les voluntats generals, sí que n’hi ha en la manera com es concreten les decisions. En alguns grups, la religió és un factor molt rellevant. En aquest sentit, l’estudi destaca que les persones de cultura no catòlica no disposen d’espais per a rituals funeraris a l’Alt Empordà. Fet que, a vegades, comporta alteracions en el procés d’envelliment que marquen l’última etapa vital.
Finalment, el treball descriu 3 perfils diferents d’afrontament de l’envelliment no vinculats a l’origen cultural. Tres perfils de persones que posen com a element prioritari en aquesta etapa aspectes com el retraïment i la contemplació en el marc de la família i la comunitat, la realització d’activitats d’oci i lleure actiu o la reivindicació social pel manteniment de l’activitat i participació en el si de la societat.
L’estudi, realitzat dins del projecte Girona, innovació social i digital. Noves respostes davant dels reptes del mil·lenni, es va presentar ahir dijous, 11 de maig, com activitat de la 9a Fira per a la Gent Gran de Figueres promoguda per l’Ajuntament de Figueres i el Consell de la Gent gran de la ciutat. La presentació va anar a càrrec d’una de les autores del document, Pilar Monreal, juntament amb Glòria Pla, psicòloga d’Atenció a les Famílies i Envelliment Saludable del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, i el doctor Oriol Turró, coordinador de l’Institut de Recerca Glòria Compte de la Fundació Salut Empordà (FSE).
Durant aquests darrers sis anys des de la FSE s’ha treballat per millorar les sinergies de persones i institucions relacionades amb l’àmbit social i sanitari del territori, a partir de l’elaboració d’estudis i anàlisis. INDIKA és una iniciativa en clau d’observatori que té com a objectiu generar informació comarcal estandarditzada per conèixer a fons l’Alt Empordà i la seva problemàtica particular. Va néixer el 2021, després de detectar la falta de dades d’àmbit local que han de permetre prendre decisions estratègiques relacionades amb la salut i el benestar de la població de la comarca.
