Fa un parell de setmanes, passejant pel poble, vaig passar per davant del Teatre Municipal i vaig decidir aturar-me per revisar la cartellera de teatre del segon semestre d’aquest any.
El primer que em va cridar l’atenció, una anècdota, un error en el títol, indicant “gener-maig” quan en realitat es tractava de la temporada “setembre-desembre”. Un simple descuit, suposo, sense més importància.
El contingut de la cartellera, en canvi, ja no és una anècdota, és una categoria. Només dues obres de teatre per a adults, i tota la resta de la programació omplerta gràcies a altres activitats no teatrals i, sobretot, gràcies a activitats de diferents entitats de Roses.
Que el nivell de la política cultural de Roses ha baixat significativament des de fa més d’un any és una realitat que penso que ja poca gent nega. Menys cultura i menys diversa. Els primers compassos del mandat ja apuntaven maneres: primer, rebaixant la qualificació de la plaça d’assessor cultural de l’Ajuntament per poder nomenar a qualsevol persona sense exigir-li ni la més elemental qualificació pel càrrec i, seguidament, tancant més de 6 mesos sense cap explicació la sala d’exposicions de Ca l’Anita. Després d’això hem anat tenint periòdicament altres “grans moments”, com va ser en el preàmbul del Carnaval, el qual va ser un caos absolut en un procediment tan elemental com és el sorteig de l’ordre de les colles. També hem vist com s’enterraven projectes amb un important arrelament social com el Locus Amoenus o bé el Fem Memòria. I per culminar-ho hem pogut gaudir de la que ha estat la Festa Major més criticada des de que tinc memòria.
Tot plegat, no puc amagar que em dol. Em dol com a ciutadà i com a exregidor de Cultura. Són moltes hores i molts esforços que es van dedicar a la tasca fins a esdevenir un autèntic referent en matèria de política cultural. Un referent que s’ha malbaratat de la manera més barroera.
Així doncs, visc la situació amb tristesa, però no pas amb pessimisme. Ans al contrari. Sóc perfectament coneixedor del potencial que té Roses. Que té la vila, l’Ajuntament, els artistes, les entitats i la societat en general.
Després de mirar la cartellera vaig continuar el passeig pensant en tot allò que vàrem aconseguir però, sobretot, en tot allò que podem arribar a fer. Si convertim el desànim en ambició podrem tornar construir, entre tots, la Roses brillant i vital que volem, sempre amb la cultura al centre de tot.
Èric Ibáñez
Regidor d’ERC-SOM Roses
