Nova excavació arqueològica al jaciment de la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries

Excavacions arqueològiques a Castelló d'Empúries
Les excavacions es fan sota la direcció de l'arqueòloga Anna Mª Puig (de blau)

Excavació que es realitza en el marc d’un projecte quadriennal de recerca històrica sobre els orígens de la Vila Comtal

Aquesta setmana s’està realitzant una nova excavació arqueològica al solar nord de la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries, dirigida per l’arqueòloga Anna Maria Puig, Doctora en Història, que té per objectiu prosseguir les anteriors campanyes arqueològiques realitzades en aquest mateix jaciment els anys 2006, 2017 i 2018.

Els treballs arqueològics tenen lloc al jaciment arqueològic situat a l’aparcament de vehicles de terra ubicat al costat nord de la Basílica de Santa Maria, just a la base del campanar principal i de la Capella de la Sang de la Basílica, a l’antiga necròpolis altmedieval on s’han localitzat fins ara diverses restes i sepultures dels antics enterraments, que daten de mitjans del segle VIII i principis del segle IX dC.

Aquesta intervenció arqueològica, promoguda pel Museu d’Història Medieval de Castelló d’Empúries del Departament de Patrimoni Històric i Museus de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, pretén aprofundir i completar els treballs de recerca històrica sobre el poblament altmedieval de Castelló d’Empúries mitjançant la metodologia arqueològica, en el marc del projecte quadriennal de recerca històrica 2018-2021 “La fundació de la parròquia de Santa Maria de Castelló d’Empúries (Alt Empordà). L’evolució dels edificis cultuals (segles VIII-XV), sobre els orígens dels edificis cultuals de la vila, que l’Ajuntament de Castelló d’Empúries realitza a través del Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV del Departament de Patrimoni Històric en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Empordanesos, i que compta amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU, Fundació Privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana), del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i també la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya.

L’any 2017 ja es van realitzar unes excavacions arqueològiques al mateix jaciment per conèixer més a fons l’etapa alt medieval del municipi. La campanya va permetre localitzar fins a catorze tombes de mitjans del s. VIII dC i principis del IX enterrades sota el subsòl. La troballa confirma que a l’entorn de l’actual Basílica de Santa Maria hi havia una necròpolis vinculada a una església preromànica. Durant la intervenció, també es van descobrir restes de murs de l’antic temple i també del romànic així com unes antigues sitges, d’èpoques posteriors. Els treballs cercaven també trobar l’origen d’un fossat on hi havia enterrades dues tombes més, que es va localitzar durant les primeres excavacions i que seria d’una etapa anterior.

Localitzar un antiga necròpolis i determinar les successives ocupacions que es van produir a l’entorn de la Basílica de Castelló d’Empúries. Aquest era el principal objectiu de la campanya d’excavacions que es va realitzar anteriorment  al jaciment del solar nord, que ara funciona com un aparcament de vehicles. Unes prospeccions de l’any 2006 ja van posar al descobert les restes òssies d’una jove d’uns 20 anys –fins aleshores les més antigues localitzades al municipi – que s’havien d’emmarcar, necessàriament, en algun tipus de conjunt funerari que els arqueòlegs volien determinar.

En total, es van localitzar unes catorze tombes datades d’entre mitjans del s. VIII i IX dC. La troballa confirma l’existència del cementiri, d’una extensió més gran que els límits de la cala excavada, vinculat a l’església preromànica que hi havia a la zona. Les tombes, on hi havia restes humanes d’adults i nens, estaven enterrades a l’argila del subsòl i totes mantenien la forma del cos “perfectament encaixat”. A més, estaven cobertes per llosses de pissarra i d’altres pedres originàries de la zona. Les proves de radiocarboni van permetre datar els cossos.

Les excavacions de 2017 i 2018 també van permetre localitzar estructures d’aquest antic temple, del romànic i unes sitges posteriors que es van construir sobre d’aquest espai i on es guardaven cereals. A més, es van trobar restes d’un fossat dos metres per sota dels altres temples amb dos graons, en un dels quals hi havia dues tombes més, que els arqueòlegs creuen que daten de la mateixa època que les anteriors. Segons la directora de la intervenció arqueològica, l’espai dataria però d’una època anterior encara per determinar. Amb l’objectiu de descobrir-ne les dimensions i l’origen, aquesta setmana s’ha endegat una nova intervenció arqueològica, que ha permès la localització de noves troballes arqueològiques en el context del jaciment arqueològic.

Per aquest motiu, l’estacionament de vehicles en aquest espai ha quedat condicionat durant tota la setmana als treballs de l’excavació arqueològica. La intervenció arqueològica està motivada també per les obres de condicionament de la plaça i de l’aparcament situat en aquest espai al costat nord de la Basílica de Santa Maria, a càrrec del departament d’Urbanisme de l’Ajuntament per al condicionament i millora urbanística de la plaça, i que està previst que comencin la setmana que ve.