El món geganter pren el protagonisme en el dia gran de la Festa Major de Roses a la 28ª Trobada gegantera
En el dia gran de la Festa Major, Roses va celebrar una activitat de cultura popular i tradicional catalana com és la Trobada Gegantera, que enguany arriba a la seva 28ª edició.
I un total d’onze poblacions, dos menys que l’any passat, van participar ahir en aquest esdeveniment cultural, que es va iniciar, com ja és tradició, a les portes de la Ciutadella per dirigir-se a la plaça de les Botxes, per començar des d’aquí, al voltant de les 18 hores, la cercavila que va portar a la comitiva gegantera pel passeig marítim fins arribar a l’escultura del Ziggurat, per tot seguit travessar l’Avinguda de Rhode i agafar el carrer Sant Elm en direcció al vial més comercial de la Vila, el carrer Doctor Pi i Sunyer, i tornar a agafar de nou el passeig Marítim i acabar al punt d’inici: a la plaça de les Botxes, on totes les colles geganteres participants van fer, com es tradició, el seu respectiu ball i finalitzar amb un ball conjunt entre tots els gegants i cap grossos.
Abans, però, i com ja és també tradició, els representants de cadascuna de les colles van rebre un obsequi de record d’aquesta Trobada gegantera, que van la regidora de Cultura, Sílvia Ripoll, i la presidenta de la Colla Gegantera de Roses, Laia Pau.
La regidora va destacar, dirigint-se als geganters, que “la vostra presència en aquí omple els nostres carrers de vida, tradició i alegria. En cada pas, en cada dansa mantenim viva la cultura que ens uneix i que fa en sentim orgullosos de ser catalans. Gràcies per fer possible que aquesta tradició continuï sent tan vibrant i per portar la vostra màgia a la nostra festa major. El vostre compromís amb la cultura popular és un regal per a tots nosaltres i que aquesta festa major sigui memorable per a tots i que els vostres gegants continuïn ballant amb força i alegria”.
Per la seva part, Laia Pau, va significar que “és molt important que cada any decidiu acompanyar-nos, esperem veure-us a tots l’any que ve, i moltíssimes gràcies per ser-hi aquí”.
La història dels gegants es remunta al segle XIV quan es van començar a fer figures amb formes humanes per ballar, i es van incorporar a les processons de Corpus Cristi. Fou a finals del segle XVIII i principis del XIX quan es van començar a construir com a figures d’identitat de ciutats, pobles, regions. Tradicionalment, els gegants representen persones rellevants com reis o nobles, tot i que posteriorment es van anar incorporant imatges costumistes i oficis.
Actualment, el món geganter es mou molt, totes les colles evolucionen, incorporen nous membres, altres es fan grans i marxen, i el mateix passa amb les colles. L’any passat es va incorporar una colla de nova creació, la de Garriguella, i aquest any hi ha una de nova també: la colla Emporion, amb l’Esculapi d’Empúries. Una dada a destacar ja que significa que el món geganter és viu, amb gent jove que descobreix els gegants, i d’altres que els havien portat a la seva joventut, i ara en ser pares, porten els seus fills als gegants.
I igual que hi ha Gegants, també existeixen els Capgrossos, els quals formen part de les comparses dels gegants des de fa molt temps. Representen les classes populars i al poble de peu. Tradicionalment, cada parella de gegants es fa acompanyar per una colla de capgrossos que ballen al seu voltant.
Colles participants a la XXVIII trobada Gegantera de la Festa Major de Roses 2024
Emporion
De molt recent creació, la Colla Emporion porten l’Esculapi, de 43 kg i 3.95 metres d’alçada), construït just aquest any 2024, i és una rèplica de l’estàtua de marbre de les ruïnes d’Empúries. Representa la divinitat masculina identificada com Asclepi, Déu Grec de la Medicina. Fill d’Apol·lo i Coronis, segons la mitologia Asclepi fou confiat al centaure Quiró, qui li va ensenyar les arts de la medicina. Els romans van adoptar aquesta imatge mitològica pel seu suposat poder curatiu sota el nom d’Esculapi, actuament la icona de les ruïnes d’Empúries.
Garriguella
Els Gegants de Garriguella són en Sebastià i la Camp. Ells representen un vinyataire de Garriguella i una Pagesa, i són l’homenatge del poble de Garriguella als seus orígens. Aquests gegants, construïts l’any 1994, van ser portats pels joves de la vila, però després van quedar adormits fins que l’any 2022 l’agrupació de pares de l’escola de Garriguella va decidir portar-los a passejar pel món.
Navata
Navata és un poble de creació i fabricació de gegants d’arreu, i fan que els seus gegants participin de la vida de la vila com si fossin una familia més, i ens expliquen la seva història de la següent manera: Sent en Nazari un vidu de bon veure, unes FESTES de PRIMAVERA va aparèixer una impetuosa morena tot ballant una cúmbia. Els ulls d’un i altre es van creuar i va començar una relació que arriba fins avui. En Nazari i la Selma han ballat i ballat i, de tant ballar van enunciar que ampliaven família. Va néixer l’Erembert, un gegantó inquiet i juganer, que ja balla amb els seus pares per carrers i places d’arreu del país.
Llers
Llers és terra de Cireres i Cirerers, i l’any 2008 van decidir fer uns capgrossos que representessin cireres. Cada cirera duu el nom d’una de les varietats que s’hi cultiven. Així, van començar amb la Selrana i en Burlat, i després hi van afegir l’Estarkin, la Sílvia, la Sumit i la Bigalise. L’any 2018 van crear el gegant, de fabricació pròpia. L’Hortal representa una espècie de mussol, un Duc, que viu a prop de la Torre i la Font de l’Hortal de Llers.
Vilafant
La colla dels Rajolers de Vilafant, volten arreu des de l’any 1995 i el seus gegants representen un matrimoni treballador d’una Bòbila del segle XIX. Vilafant és una zona amb terreny argilós, molt útil per fer rajols. El gegant, en Cebrià, és un rajoler amb els seus estris de feina, i la Carme és la seva muller, que li porta un cistell amb el dinar cada migdia. Els gegantons de Vilafant són la Draga, en Segal i en Ferru, que és la imatge d’un membre molt estimat de la colla.
Figueres
Avui Figueres ens porta uns gegants de gala, i és que avui ens porten la representació del geni Salvador Dalí i la seva dona, la Gala. Aquests gegants van ser creats pels Amics del museu Dalí l’any 1999. Els vestits i ornamentacions que dues els 2 gegants són ben fidels a com vestien Gala i Dalí, aquest darrer representat amb els seus pinzells i un bastó a l’altra mà, mentre que Gala duu al coll un medalló dissenyat expressament per a la geganta.
Castelló d’empuries
La Colla Gegantera de Castelló d’Empúries va estrenar l’any 1996 un parell de cap-grossos que representen dos personatges entranyables en la vila dels castellonins de la primera meitat de segle. El Violí, un personatge d’aspecte murri i malcarat, però en realitat irònic i amb un gran cor i en Pepitu Sabater, Home polifacètic i d’un gran interès per la vista pública. Actor de teatre, component d’una banda de jazz i, fins i tot, casamenter. Tan és així, que diuen que una bona part dels nostres pares han arranjat els matrimonis a la botiga d’en Pepitu Sabater. Els enamorats que tenien dificultats de comunicació deixaven les seves cartes a la botiga i, si no trobaves xicot o xicota, segur que ell t’aconsellava bé .
El gegant, d’aspecte somut, pell socarrimada i llarg bigoti, Es diu Ponç Hug, en memòria d’en Ponç I que va regnar en un període de pau i prosperitat per la nostra vila i Hug en memòria de la dinastia dels Hugs. I la Geganta, esposa de Ponç Hug de nom Adelaida, de cara esblanqueïda, llanguida, mig bleda i mig avergonyida, amb una dolcesa especial i una mirada fixa però absent, perduda. Té l’encant precís per ser una bona dona i mare de família i se li intueix la saviesa justa de totes les pubilles empordaneses.
Peralada
La colla gegantera de Peralada, molt activa amb molta música, ens porta avui a la geganta, Na Mercadera. Diu la Crònica de Ramon Muntaner que l’any 1285, en la croada contra la Corona d’Aragó, esdevingué la crema de Peralada. Na Mercadera, que era a l’hort a collir cols, va capturar un cavaller francès de l’exèrcit de Felip l’Ardit i el va entrar ella sola a la Vila. Allà, el va vendre per obtenir-ne el rescat. Amb aquesta dona tan valenta, entrem a plaça la Colla de Peralada!
L’Escala
L’Escala, vila marinera de l’altra banda del Golf, té per gegants una parella marinera tradicional. En Peret, representa un pescador, i la Maximeta, una remendadora de xaxes. Els seus noms són els dels sants patrons de la Vila i volten arreu des del 1989.
L’any 2022 van batejar 3 anxovetes, la Nitri, la Saladeta i la Llibertat, creades per escoles de la vila i infants de la colla gegantera..
Espolla
La colla de Grallers d’Espolla, creada l’any 2006, es composa de grallers i percussionistes d’edats molt variades, amb l’objectiu de donar a conèixer temes tradicionals catalans i sobretot de passar-ho molt bé i fer gaudir a la gent dels pobles per on passen. El seu lema és “Que s’aixequin aquestes gralles, que repiquin els timbals, que ara és l’hora de ballar el nostre Vals”.
Roses
Roses és el poble de l’Empordà on la transició entre el mar, la plana i la muntanya és més evident. És per això que volem pensar que quan l’any 1908 Joan Maragall va escriure l’Empordà, es va imaginar una sirena a la mar a Roses, voltada d’onades, emergint de l’aigua i abandonant la mar per anar a trobar el pastor, de qui s’havia enamorat, tot baixant de la muntanya. La trobada d’amor entre aquests 2 sers va ser a la plana de Roses. Per això, els nostres gegants, batejats el dia de Sant Jordi de 1996 són una Sirena, la Demetria, i un Pastor, en Quimet. Els seus noms rendeixen homenatge als benefactors que els van regalar a la Vila de Roses, que fins aquella data no havia tingut gegants.
En Quimet i la Demètria no viatgen sols. La colla ha anat creixent amb els anys, amb els gegantons en Norfeu, en Calvet i la Caputxeta vermella, i els capgrossos en Tres pèls, en Popeye i aquest any incorporem 2 nous capgrossos, de fabricació casolana per part de components de la colla, en Harry Potter, fet per en Guillem Castro i en Patricio Estrella fet per l’Unai Martínez.
