Al 2016, una lesió en una cama va impedir a l’atleta de Roses, Pere Sastre, acabar la marató de Sevilla, prometent-se que tornaria a la capital sevillana per completar els 42 km i 195 metres
Aquest passat 23 de febrer el maratonià i president del Club Atletisme Roses, Pere Sastre, es va desplaçar fins a Sevilla per disputar la XXXVI Marató de la capital andalusa. L’objectiu no era una altre que acabar-la, perquè fa quatre anys, al 2016, una lesió el va impedir poder fer-ho, esdevenint així la marató sevillana la primera que Pere Sastre no va poder acabar en tota la seva trajectòria com atleta.
L’atleta rosinc es va presentar a la línia de sortida “amb molts de dubtes” degut a un procés gripal que arrossegava des de feia 15 dies, durant els quals “no vaig poder sortir a entrenar afegit a que em vaig de prendre antibiòtics, i tot això t’afebleix l’organisme”.
Però un cop en carrera “em vaig començar a trobar molt bé, marcant 1 hora i 27 minuts a la meitat de la cursa, la mitja marató, que és un temps que em permetia baixar de les 3 hores a la línia d’arribada”.
Però la grip que va patir durant els dies anteriors es va fer notar “a partir del km 35 vaig veure la manca d’entrenament el no poder preparar la cursa perquè les cames em van començar a fer molt de mal, amb moltes punxades i sensació de principis de rampa, llavors vaig tenir que baixar el ritme perquè si no ho feia corria el risc de tenir que parar-me i abandonar, i era el que no volia”, ha explicat en Pere Sastre.
Finalment, amb un temps de 3 hores, 3 minuts i 46 segons el president del Club Atletisme Roses va creuar la línia d’arribada assolint el seu objectiu d’acabar una marató que va iniciar al 2016. “Quan vaig acabar vaig dir que ja no faria cap més marató, però és la vintena vegada que ho he dit, una per cada marató que he finalitzat”.
“Content, molt content”, per haver assolit l’objectiu de finalitzar la marató de Sevilla, ara, 3 dies després de finalitzar la prova en Pere Sastre ja mira cap a la tardor “a veure quina prova puc disputar”.
