Aquesta jornada sobre Conservatori del Litoral es durà a terme el pròxim divendres 31 de gener a l’Auditori Josep Irla de Girona, amb l’objectiu d’efectuar propostes de redactat de la Llei
Per tal de seguir exigint la immediata constitució del Conservatori del Litoral, SOS Costa Brava organitza la quarta jornada reivindicativa sobre la creació de l’organisme, la qual se celebrarà durant la tarda del pròxim divendres, 31 de gener, a l’Auditori Josep Irla de Girona, de 16 a 20.30 hores.
A més de reivindicar l’urgent impuls del Conservatori del litoral, la trobada també vol servir per demanar que el Conservatori es financi amb el 50% de la taxa turística del municipis del litoral català, i així garantir la seva viabilitat econòmica. Alhora, vol servir per efectuar propostes de redactat de la Llei i recollir, entre les entitats de defensa del territori, associacions ecologistes del litoral i la ciutadania, propostes d’espais amenaçats amb valors naturals i que requereixin la urgent preservació i la seva adquisició per part d’un organisme públic.
L’acte, presentat per la presidenta de SOS Costa Brava, Irene Gisbert, oferirà dues ponències: El model de Conservatori del Litoral que defensa SOS Costa Brava, per Eduard de Ribot, portaveu i advocat de SOS Costa Brava, i La creació del Conservatori del Litoral de Catalunya, per Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica.
Tot seguit també tindran lloc dues taules rodones, la primera, sota el títol Diferents mirades, la importància del Conservatori, serà presentada per Irene Gisbert, presidenta de SOS Costa Brava; i intervindran Puri Canals, membre del Comitè Científic del Conservatoire du Littoral francès; Josep Amat, regidor d’urbanisme de Castell-Platja d’Aro; Andrés Rubio, periodista i escriptor del llibre España Fea; i Xavier Moret, periodista i escriptor de viatges. La segona, titolada El Parlament de Catalunya i la llei del Conservatori, serà moderada per Eduard de Ribot, advocat de SOS Costa Brava; i participaran Jesús Becerra, diputat del PSC; Lluís Mijoler, diputat dels Comuns; Laia Cañigueral, d’Esquerra Republicana de Catalunya; Dani Cornellà, de la CUP; i un diputat/da de Junts per Catalunya pendent de concretar.
Quatre anys de retard i la urgència d’activar l’organisme
Ja farà 4 anys que, d’acord amb el previst, s’hauria d’haver creat l’organisme públic que ha de tenir com a finalitat principal adquirir terrenys i parcel·les del litoral amenaçades per la urbanització o degradades, per protegir-les, restaurar-les i conservar-les. A instàncies de SOS Costa Brava, el 2020 la Generalitat de Catalunya es va comprometre a crear el Conservatori del Litoral en el termini d’un any. SOS Costa Brava denuncia el retard del Govern de la Generalitat de Catalunya per la posada en marxa i reclama, d’una vegada per totes l’impuls de la Llei del Conservatori del Litoral i la seva aprovació al Parlament de Catalunya. La federació reivindica un cop més la creació del Conservatori del Litoral, seguint el model francès del Conservatoire du litoral et des rivages lacustres, com un organisme públic autònom, dotat de pressupost propi i amb plena capacitat per actuar i amb finalitat d’adquirir sòl costaner amenaçat, per tal de ser preservat.
En aquest sentit, la federació ecologista exigeix que l’organisme estigui dotat com a mínim amb els ingressos procedents de la recaptació del 50% de la taxa turística que s´obté a tot el litoral català. I que aquests ingressos siguin adscrits directament per la Llei pendent de promulgació. D’aquesta manera es disposarà d’un finançament garantit de l’ordre d’un mínim de 15 milions d’euros anuals, extrem que permetria desplegar una nova política de protecció del litoral i d’adquisició de sòl per a la seva preservació, traient-lo de la especulació urbanística.
D’altra banda, SOS Costa Brava reclama també que s’atorgui al Conservatori del litoral de Catalunya la capacitat per expropiar, i el dret d’adquisició preferent (tempteig i retracte) en les transmissions de finques rellevants i sensibles al litoral català. La federació denuncia l’incompliment continuat del mandat del Parlament de Catalunya, derivat de la Disposició Addicional Novena de la Llei 8/2020 de 30 de juliol de protecció i ordenació del litoral del Parlament de Catalunya. Aquesta disposició ordenava al Govern la creació del Conservatori del Litoral en el termini màxim d’un any. La federació vol posar de manifest un cop més el greu retard del Govern en haver passat tres anys i denuncia que la Llei continua pendent de tramitació.
La importància del Conservatori del Litoral
La Costa Brava continua a la zona de perill: el 2021 es va assolir un gran èxit col·lectiu amb l’aprovació definitiva del Pla Director de la Costa Brava. Ha significat salvar més de 1.200 hectàrees de terrenys naturals, i evitar 86 noves urbanitzacions i la construcció de més de 15.000 habitatges, però el Pla Director ha estat insuficient per aturar el tsunami urbanístic i encara es poden construir més de 30.000 noves cases a la Costa Brava.
Hi ha identificades més de 60 pinedes i retalls de natura amenaçats per projectes urbanístics, de camps de golf o de marines portuàries. Alguns d’aquests espais amenaçats són els Olivars de sa Guarda a Cadaqués, la Pineda de la Farella a Llançà, les pinedes i arrossars dels Jonquers a Pals, l’Espai d’Interès Natural del Puig Montcal a Begur, la pineda Bellafosca a la platja de la Fosca a Palamós, la Pineda del Canadell a Calella de Palafrugell, els darrers retalls de bosc a Aigua Xelida a Palafrugell, la Riera del Mas Llor a Tamariu, la pineda de la desembocadura del Ridaura a Platja d’Aro. A més, torna a planar l’amenaça sobre un espai tan emblemàtic com la cala d’Aiguafreda a Begur, ja que la promotora Cap sa Sal, ha portat als tribunals la salvaguarda de 70 hectàrees de bosc contra un projecte immobiliari de més de 250 cases i dos hotels determinada pel Pla Director de la Costa Brava.
SOS Costa Brava recorda l’existència de punts conflictius al litoral gironí que exigeixen una urgent actuació, la seva adquisició per formar part del Patrimoni públic de sòl i un projecte de renaturalització i gestió per part del Conservatori. En aquest sentit, proposa com a prioritari a la Costa Brava, l’adquisició de les 13 hectàrees de terrenys afectats pel projecte d’ampliació de la Marina Port d’Aro, que permetria salvar el darrer retall de front marí de Platja d´Aro, que encara queda sense estar ocupat per noves edificacions i roman verge. La federació reivindica l’aturada del projecte d’ampliació de la Marina amb 272 amarradors, l’anul·lació de les previsions del complex urbanístic/portuari amb els 340 nous habitatges i un hotel, alhora que reclama la regeneració i protecció de l’espai atesos els seus valors naturals, la ubicació en la desembocadura del Ridaura, la presència de dunes i pineda, el caràcter inundable de la zona i el gran potencial natural.
