Es vol millorar i modernitzar amb la instal·lació d’un “parc multi-aventura” la plaça Victòria Catalana seguint, es diu, la voluntat manifestada pels mateixos rosincs i rosinques en els pressupostos participatius. Aquests tenen per objectiu consolidar entre els veïns la cultura de participació ciutadana, on les persones que resideixen a la població han de ser les que defineixen com volen que sigui Roses.
I jo em pregunto: Amb la selecció d’aquest projecte es coneixia la ubicació? Qui ha pres la decisió d’ubicar-lo en aquest lloc? Per què s’ha decidit que aquesta era la millor ubicació? S’ha tingut en compte que és una zona residencial? S’ha tingut en compte el soroll? S’ha tingut en compte que serà un espai públic amb unes instal·lacions úniques pel gaudi de “tothom” i que de ser una zona residencial tranquil·la amb plaça-jardí actual, gairebé d’ús exclusiu pels veïns/veïnat, passarà a ser una zona concorreguda pels veïns i visitants d’arreu per l’efecte crida i per l’efecte novetat? Però, la pregunta més important que em faig és: què sabem de la voluntat o de l’opinió mai consultada dels veïns que “patiran” aquestes instal·lacions atès que seran ells qui les encerclaran amb les seves llars?
Utilitzo la paraula “patiran” perquè hi ha queixes recents de veïns, com els de la plaça Frederic Rahola , que han sol·licitat el tancament de la plaça per evitar l’excés de soroll que originen un reduït grup de joves quan practiquen l’skate, o les que presentaren ja fa algun temps els veïns del club de tennis en referència al soroll provinent de la pista esportiva quan els joves usuaris les utilitzaven.
Confio que l’equip de govern haurà previst fomentar els valors de convivència en aquest espai urbà, per tal que aquest pugui esdevenir un espai cívic, tolerant i també participatiu, així com garantir la cura que aquest exercici de drets no esdevingui pertorbador del compliment dels deures que totes les persones han de tenir cap a aquest espai urbà, entenent que el civisme és l’equilibri entre els drets i deures dels ciutadans. En aquest sentit, el dret de gaudir d’un espai comú haurà de trobar el seu límit en el respecte cap a la integritat i dignitat de les persones, essent la cultura del respecte a les persones i els béns el fet més important quan parlem de civisme, convivència i espai comú i per tant, espai compartit.
Josep Maria Martínez
Regidor del PSC Roses
