Per tercer any consecutiu Roses celebra un acte per commemorar la Diada Nacional de Catalunya i reivindicar un cop més l’ús del català
Roses va celebrar ahir la Diada Nacional de Catalunya en un acte que es va portar a terme a la plaça de Les Botxes i on el protagonisme el van agafar, com no podia ser d’una manera, la cultura i la llengua catalana.
L’acte va ser presentat per la regidora de Cultura i Festes, Sílvia Ripoll, que va afirmar que “per sobre de discursos d’esquerres o de dretes els protagonistes avui ha de ser la societat civil, tots els que estem aquí, perquè tots ens sentim catalans ja sigui de naixement o d’adopció, que creiem que la nostra cultura i la nostra llengua és el nexe d’unió de tots”. Per aquest motiu va ser convidat el rosinc nascut al Marroc, Mohamed El Amrani ha pronunciar un discurs en favor de l’ús de la llengua catalana, però abans, Ripoll va tenir unes paraules “de recolzament als damnificats del terratrèmol de Marràqueix, volem tenir un pensament amb ells, sobretot perquè bona part de la nostra ciutadania són del Marroc”.
Després del discurs llegit per El Amrani sota el títol Emergència lingüística (que reproduïm a sota), la Cobla Cervianeca va interpretar l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors, per tot seguit oferir una audició de sardanes que va fer omplir la plaça de Les Botxes de rotllanes ballant la dansa tradicional catalana. Una tarda-vespre de sardanes que va estar maridada amb bunyols i xocolata calenta.
Emergencia lingüística
Ho saps.
Durant dècades hem ignorat l’emergència climàtica. I ara, ja en patim els efectes… Fins quan ignorarem l’emergència lingüística?
Potser encara no ho perceps, però les dades mostren que, si no reaccionem ara, la llengua catalana podria desaparèixer. En només 15 anys, el català ha perdut més de mig milió de parlants. Ara, amb només el 32 % de parlants habituals arreu dels territoris de parla catalana, és una llengua greument amenaçada. Et quedaràs de braços plegats?
L’any 2008, 23 associacions de persones immigrades i organitzacions van signar el manifest El català llengua comuna. Anys després, tot i alguns avenços, el contingut del manifest segueix essent vigent:
- L’arribada de gent de tot el món ha fet que a Catalunya es parlin avui dia més de 300 llengües. Oferim les nostres llengües i cultures d’origen per enriquir aquest país.
- Les administracions i institucions públiques han d’apostar per un model educatiu inclusiu, que no segregui l’alumnat. El català ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament.
- En aquest context de diversitat lingüística, el català és la llengua que ens uneix. És l’idioma amb el qual volem construir la societat i que tothom pot compartir.
- Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per facilitar l’exercici d’aquest dret als qui ens establim en aquesta terra.
- La defensa del català és la defensa de totes les nostres llengües. Volem transmetre la importància que té parlar la llengua del lloc on es viu.
- El català és una eina d’inclusió social. Fent-lo servir aconseguim ser reconeguts com a propis del lloc.
- L’adopció del català ha d’anar acompanyada també de mesures que facilitin l’adquisició dels drets socials i polítics: el dret a l’habitatge és inseparable del dret al treball, del dret lingüístic o del dret a votar.
- El català és sinònim de cohesió. La llengua és el millor vehicle per fer comunitat, més enllà de la comunitat cultural de cadascú.
- La llengua és una eina d’aproximació i no pas un instrument de confrontació. Des d’alguns sectors es vol utilitzar la llengua catalana com a arma d’enfrontament polític, i cap llengua mereix aquest tracte.
- Volem viure en català! Fem del català la llengua d’arrelament i permeteu-nos que participem en la construcció d’aquest país. Ara més que mai reivindiquem el paper del català com a eix vertebrador de la nostra societat. Hem de demostrar que el català ens uneix i que contribueix a l’arrelament i a la cohesió social.
Un any més, cridem ben alt i clar, Visca Roses i Visca Catalunya!
