‘Ser Cuidador’ és l’exposició fotogràfica captada per Joan Cabotti i protagonitzada per l’Emilia Guillén i el seu cuidador, el seu fill Joan Sala
‘Ser Cuidador’ és una exposició fotogràfica impulsada pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà on les imatges van ser captades pel fotògraf Joan Cabotti després de passar-se tot un dia a casa de l’Emilia Guillén, una dona que pateix Parkinson. Tot un dia en el que el fotògraf va ser testimoni de tot l’amor que li professa el seu fill, en Joan Sala, un jove artista que des de feia anys desenvolupava la seva carrera d’artista a Madrid, i que va decidir, quan la seva mare va passar a ser una persona dependent, deixar-ho tot i tornar a casa seva, Vilafant, per cuidar-la, “perquè després que durant 25 anys amb la seva malaltia ha pogut valdre’s per ella sola, va tenir una patacada bastant forta fa un parell d’anys, deixant de caminar i tenir unes altres necessitats i, llavors, vaig decidir deixar-ho tot per tornar-li tot l’amor i tot el temps que ella em va dedicar a cuidar-me a mi, quan era petit, ja que no volia que la meva mare anés a una residència”, va explicar en Joan, el qual ara, ha assolit, a més, compaginar la seva carrera d’artista amb tenir cura de la seva mare, ja que és el protagonista de l’obra ‘Un cuidador (In) Expert’. I és que, precisament, l’exposició ‘Ser Cuidador’ forma part del procés de creació d’aquesta obra, un monòleg on Joan Salas ens endinsa en la seva experiència personal com a cuidador de la seva mare.
L’exposició va ser inaugurada pels representants de totes les parts implicades en ella, la psicòloga Laia Sanz, del Consell Comarcal, el fotògraf Joan Cabotti de Feréstec Visuals, els protagonistes de la mateixa, Joan Salas i la seva mare Emilia, el realitzador del vídeo, Pitu González de Feelmoo Visuals, que també es pot visionar a la mostra, i Sílvia Ripoll, la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Roses, que ha cedit l’espai de Ca l’Anita per acollir la mostra.
La psicòloga va explicar que va conèixer a en Joan ara fa dos anys, en donar-li suport emocional quan va començar a ser cuidador de la seva mare. De fet, l’Àrea de Benestar i Inclusió Social fa anys que acompanya a l’Emilia, ja que ella va ser cuidadora del seu home anys enrere. El fotògraf va significar que el visitant de la mostra “trobarà molta emoció i trobarà la crua realitat, ja que es reflecteix el que ens pot passar a tothom el dia de demà, perquè tot ens fem grans i potser necessitarem que algú ens cuidi”. A la mostra es veuen fotografies en blanc i negre “per donar més intimitat en aquelles imatges on la mare surt amb roba interior, i les que tenen color són aquelles situacions que fem tothom cada dia, com el fet de menjar”, va explicar Cabotti.
Per la seva part, Pitu González, va explicar que el vídeo, d’una durada de 4 minuts, “a part de les cures físiques que fa en Joan a la seva mare rutinàriament cada dia i que son les més dures, transmet les cures emocionals, que són les més importants, perquè una cosa és cuidar i altra és cuidar i, a més, estar al costat de la persona, parlar amb ella, , estimular el seus sentits, per exemple, jugant i fer totes aquelles coses que potser no faria si estigués en una residència”.
En Joan va afirmar que “estic molt feliç i content de tot el que estic fent, de la decisió que vaig prendre. Són dos anys en els que he estat cuidant a la meva mare, i han estat dos anys -va confessar- que no han estat fàcil. Semblava que tot seria complicat i ho ha estat i ho segueix sent de complicat, però em va arribar el moment en que havia d’escollir. Jo soc un fill amb una mare que m’havia donat moltíssim amor, molt, i vaig decidir que s’ho havia de tornar, i tot que vaig sentir comentaris sobre no valia la pena allargar la seva malaltia vaig optar per dedicar-me a ella i donar-li, tornar-li, tot l’amor que ella sempre m’ha donat, i més quan la meva mare és una persona amb molta vitalitat i amb molt d’humor, ja que és la primera en riure’s de la seva malaltia, el Parkinson, quan diu “em moc més que els preus”. I fins que estem en aquest món tirarem cap endavant amb la màxima felicitat i alegria que podem”.
En Joan no va acabar el seu parlament perquè va deixar el micròfon per anar a donar-li una gran abraçada a la seva mare, l’Emilia Guillén.
Per últim, la regidora Sílvia Ripoll va agrair , assenyalant que “a l’igual que ningú ens diu com hem de ser pares, ningú ens explica quina feina és ser pares, tampoc ens diuen en que consisteix quan els nostres pares es fan grans i que els hem de cuidar, és una cosa que hem d’aprendre i hem d’assumir quan arriba i ho hem de fer de manera valent”.
I és que per afrontar la crua realitat de fer-te cuidador, com en aquest cas, de la teva mare, has de ser valent, ja que com el propi artista Joan Salas afirma en un plafó de l’exposició, es destinen pocs recursos per part de l’administració pública. “Mai penses que et pot tocar fins que un dia et toca, i és increïble la manca de recursos publics dedicats a la dependència, que sovint requereix tot el teu temps, de manera exclusiva. Les polítiques envers les cures encara són insuficients per fer front a tota l’atenció que les famílies necessitem” es pot llegir en el plafó.
Entre el molt públic assistent, entre d’ells, alguns regidors de l’equip de Govern de Roses i els consellers comarcals Alejandro Hernándes i Joan Cano, cal destacar la presència de gairebé tot l’equip de psicòlogues d’Atenció a les Famílies i l’Envelliment del Consell Comarcal de l’Alt Empòrdà.
‘Ser Cuidador’ es pot visitara la sala d’exposicions de Ca l’Anita fins al 2 de març de 2025, de dilluns a diumenge en horari de 10 a 13:30 hores i de 17 a 19:30 hores.
