Un Carnaval de Roses que va portar, un cop acabada la desfilada, la tan desitjada pluja
Amb una organització impecable es va celebrar ahir la primera desfilada, la del divendres a la nit, del Carnaval de Roses.
Un desfilada, però, que va tenir el mateix contratemps que sembla que no hi manera de posar-hi solució, i és (i mira que se’ls ha dit als caps de colla per activa i per passiva), la gran distància que hi ha entre carrossa i carrossa. Surten totes juntes, i totes porten el ritme, però un cop es deixa enrere la plaça Catalunya, les distàncies entre les carrosses augmenta com per art de màgia.
I la conseqüència és que desllueix molt la passada, i es fa molt llarga, eterna, tant pels milers de participant com als moltíssims espectadors, vilatans i visitants, que venen a gaudir de l’espectacle que és el Carnaval de Roses, la festa més important i multitudinària de la Vila, i una de les festes de disfresses més espectaculars, no ja de la demarcació de Girona, sinó de tota Catalunya.
Si algun dia, si algun any, si algun segle es corregeix aquest tema, és a dir, les enormes distàncies entre carrosses.. El Carnaval de Roses serà insuperable.
Beneïda pluja
Portem 39 mesos sense que plogui en condicions. Tampoc passaria res per estar quatre dies més sense pluja. Però no ha estat així, i ahir, quan la majoria, gairebé totes, les carrosses havien finalitzat la passada va començar a ploure. No va ser una gran pluja, per tant, no va solucionar l’emergència de sequera perquè per això necessitaríem un mes sense parar de ploure, però va ser una pluja insistent, el que va provocar que la festa no és perllongués al port com segurament tenien previst els participants.
Beneïda pluja i beneït Carnaval de Roses!
