El Festival, que se celebra fins al 3 de setembre, enguany compta amb 15 concerts d’artistes de reconegut prestigi internacional
La Schubertíada de Vilabertran comença avui, a les 21.30 hores, amb el recital de la soprano Juliane Banse i del pianista Wolfram Rieger En total, s’han programat quinze concerts amb artistes de gran prestigi internacional com: Matthias Goerne i Juliana Banse, dues de les descobertes de la Schubertíad; també Khatia Buniatishvili i el Quartet Casals, i amb el debut d’artistes que estan triomfant a Salzburg i Lucerna, com la soprano Anna Lucia Richter, el tenor Mauro Peter i el pianista Daniel Kharitonov.
Durant el Festival, que se celebrarà des d’avui fins al 3 de setembre, es podrà gaudir de matinals “Bach & breakfast” i dels concerts de la tarda, on actuen joves talents. Concerts memorables en l’incomparable marc de la Canònica de Santa Maria de Vilabertran, on es crea una atmosfera favorable per a gaudir de la música més intensa.
La Schubertíada de Vilabertran, és una activitat organitzada per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i l’Associació Franz Schubert. Una proposta que forma part de les activitats programades per aquest estiu als museus, monuments i jaciments de la Generalitat de Catalunya, per a gaudir de la cultura i del ric patrimoni cultural català, fer-lo visible, dinamitzar-lo, socialitzar-lo i apropar-lo a la ciutadania i a l’entorn local.
La Canònica de Santa Maria de Vilabertran
A finals del segle XI, l’església de Vilabertran participa en un moviment de reforma eclesiàstic que ha deixat un conjunt romànic, l’exemple més ben conservat de les canòniques medievals. Seguint les disposicions de l’Església, Pere Rigau va reunir un grup de capellans per viure en comunitat. A la vegada, tres famílies nobiliàries van fer donació de la propietat de l’església a la comunitat.
D’aquesta manera, per allotjar la comunitat, entre els segles XII i XIII es van aixecar uns edificis al voltant d’un claustre, amb la qual cosa es va formar un conjunt arquitectònicament molt unitari. Posteriorment, la canònica es va ampliar amb la capella funerària dels Rocabertí (segle XIV) i un gran pati que recollia les dependències que estaven fora del recinte de clausura (segle XVIII). L’edifici més emblemàtic és, però, l’església, que mostra la transició dels models constructius entre els segles XI i XII. A l’interior, hi trobem una creu processional, que és la peça d’orfebreria gòtica més gran de Catalunya.
