El 43% de les dones enquestades es reconeixen com a víctimes de discriminació i un 48% relaten haver patit agressions físiques pel fet de ser dones
Són dades que ha anunciat la secretària general del Departament d’Igualtat i Feminisme, Sònia Guerra López, durant la seva intervenció a la plenària del 4rt UNESCO Fòrum Global contra el racisme i la discriminació. Les dades formen part de l’Enquesta sobre discriminacions a Catalunya impulsada per l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació conjuntament amb el Centre d’Estudis d’Opinió de Catalunya. L’objectiu de l’enquesta és conèixer en profunditat l’estat de la discriminació a Catalunya per tal de disposar de més dades que puguin orientar les polítiques públiques i, així, millorar la vida de totes les persones en igualtat de drets i oportunitats en el seu dia a dia.
De fet, l’Enquesta sobre discriminacions a Catalunya és una de les fonts amb què el Departament està treballant el Pla d’igualtat de tracte i no-discriminació. Aquest document fixarà les línies estratègiques i les mesures necessàries per prevenir, erradicar i corregir tota forma de discriminació amb polítiques públiques. L’enquesta ha permès fer una radiografia molt detallada de les discriminacions a Catalunya, des del punt de vista de percepcions i actituds, fins a les experiències concretes, les seves conseqüències, motius i aspectes rellevants per entendre el moment en què ens trobem com a societat.
Primera enquesta sobre discriminacions a Catalunya
En el marc de la llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació, el Departament d’Igualtat i Feminisme va realitzar l’Enquesta que va estar activa durant tres mesos, amb una mostra final de 9.394 persones d’un total de 50.000 persones. Afixada per estrats de renda de persones de 16 en endavant residents a Catalunya, es va fer tant en línia com en paper, i en diferents idiomes per tal d’assegurar una bona taxa de respostes de persones i grups habitualment poc representats en aquest tipus d’enquestes.
Pel que fa a aquestes 9.394 persones, un 51% són dones. Més de la meitat de la mostra ha nascut a Catalunya, un 18% ha nascut en una altra comunitat autònoma i un 23% ha nascut a l’estranger. D’aquests, el 33% és nascut a un país d’Europa, el 23% a un país d’Àfrica i el 21% a un país d’Àsia. Del total de la mostra, un 16% de les persones enquestades no disposa de la ciutadania espanyola.
Tanmateix, la interpretació dels resultats té unes limitacions que van més enllà dels mateixos aspectes tècnics de l’enquesta. Aquestes limitacions tenen a veure amb biaixos preexistents en les persones discriminades o no discriminades que poden afectar a com responen algunes de les preguntes de l’enquesta. Un exemple concret és el de normalitzar certes situacions discriminatòries.
Les dones, les més discriminades
Un dels fenòmens que es pot observar en l’enquesta és que en la gran majoria de supòsits les xifres de discriminació són més altes quan responen les dones. El 43% de les dones enquestades pensen que reben discriminació, mentre que només el 26% dels homes creuen que les dones són discriminades. A més, el 35% de la població general reconeix que creu hi ha discriminació pel simple fet de ser dona. El 48% de les dones relaten haver patit agressions físiques pel fet de ser dones, i la xifra augmenta fins al 63% en el cas de les persones no binàries. Per franja d’edat són les dones de 25 a 34 anys les més agredides (44%).
Pel que fa als eixos, el 53% de les dones refereix haver patit algun tipus de discriminació en relació amb els seus costums culturals propis, el 47% n’ha rebut per motius amb la seva llengua i el 44% pel seu origen ètnic o cultural.
Respecte als espais, el 54% de les dones que afirmen haver estat discriminades assenyalen l’entorn laboral com l’espai on es donen aquestes discriminacions, i la meitat de les dones enquestades afirma haver patit algun tipus d’impediment per accedir a botigues, bars o discoteques pel simple fet del seu aspecte físic. El 45% de les dones reconeix haver tingut impediments per llogar o comprar un habitatge i un 34% pensen que és molt o bastant habitual que hi hagi rebuig o menyspreu al barri o municipi on viuen.
Quines són les persones o col·lectius discriminats?
Segons l’Enquesta, un 33% de les persones reconeixen haver patit experiències discriminatòries. Aquesta xifra augmenta fins al 58% en el cas de persones gitanes o negres, al 54% en el cas de persones asiàtiques orientals o de l’est i al 53% en persones magrebines o àrabs.
Entre les persones enquestades amb fills i filles, un 11% manifesta que aquestes criatures han estat discriminades. Si ens aturem en aquests infants, el motiu principal de discriminació és el lloc de procedència o la nacionalitat, seguit de la llengua. I pel que fa al tipus de discriminacions, el més mencionat es el tracte discriminatori o de menyspreu a l’escola, exercit en primer terme per un/a company/a de classe i, en segon lloc, per part del professorat. A més, com més privacions tenen els pares, més probabilitat hi ha que es discrimini a aquests fills/es. S’observa una perpetuació de les discriminacions que s’hereta, donat que en tots els casos, on hi havia més proporció de fills/es discriminats era en situacions en què el pare o la mare també ho estaven.
Com es percep aquesta discriminació?
La major part de la mostra de l’enquesta pensa que ser discriminats o discriminades en general és molt o bastant habitual a Catalunya. La discriminació que es percep com a més freqüent és la que té a veure amb la nacionalitat, seguida de l’ètnia, la situació econòmica, el color de pell, l’aspecte físic o ser una persona trans o no-binària.
Aquestes percepcions de discriminació varien si s’observen les dades per grups d’edat o per gènere. En el primer cas, el 62% dels i les menors de 24 anys creuen que la discriminació pel color de pell és molt o bastant habitual, però en el cas de les persones majors de 64 anys, aquesta proporció baixa fins al 46%. En el segon cas ressalta, per exemple, que mentre només un 26% d’homes percep com a molt o bastant habitual la discriminació per ser dona, les dones ho pensen en un 43%, i els no binaris o altres en un 47%. La percepció de com de freqüents són les discriminacions a Catalunya també varia si s’observen les respostes tenint en compte qui ha patit discriminacions i qui no. El 75% de les persones que han patit discriminacions creu que és molt o bastant habitual ser discriminat per la nacionalitat, mentre que només ho pensen un 54% d’aquelles persones que no ho han patit.
Quines discriminacions es pateixen i qui les exerceix?
Les persones que han patit discriminació per raó del seu origen nacional, religiós, ètnic o racial, han viscut sobretot 4 tipus de situacions: gestos de rebuig o menyspreu (56%), sentir declaracions de rebuig a persones pel seu origen (55%), rebre insults (44%) i rebre un tracte degradant (41%).Cal destacar que gairebé el 30% de les persones enquestades manifesta haver vist o rebut missatges d’odi.
Respecte als perfils de les persones que discriminen, en tots els cassos és exercida majoritàriament per una persona que desconeix a la víctima, com ara en el 78% dels casos de discriminació per motiu de la seva nacionalitat, ètnia o raça.
On es donen aquestes situacions de discriminació?
A l’entorn laboral, la meitat de les persones enquestades afirmen haver patit discriminació. El nombre s’incrementa 9 punts percentuals en les dones que mencionen haver patit un tracte discriminatori a la feina respecte als homes, amb un 54% vers el 45%. Pel que fa a les persones negres, el 65% diu haver estat discriminat a la feina, enfront del 48% de les persones blanques.
El 45% de la població pateix impediments per llogar o comprar un habitatge, un percentatge que augmenta fins el 64% en el cas de les persones no blanques, que és la discriminació que més viuen. Pel que fa a l’atenció per part dels serveis públics, el 59% de les persones no blanques diuen rebre una pitjor atenció, pel 50% de la població en general.
Una altra situació rellevant és el tracte discriminatori o menyspreu a l’escola o als serveis educatius, que pateix el 43% de la població en general. Una xifra que augmenta fins el 54% per a les persones LGTBI. Entre aquest col·lectiu, també és destacable que el 47% han experimentat atacs a espais vinculats a col·lectius dels quals formen part (vers el 24% de la població general). A més, el 49% de les persones LGTBI han patit rebuig o amenaces a les xarxes socials (una dada que disminueix fins al 29% en la població general). En aquest supòsit, el 32% de les persones esmenten que han viscut discriminacions a les xarxes socials en el últims 12 mesos, i un 8% les viuen a diari.
Altres situacions de discriminació, amb percentatges propers al 35%, fan referència al tracte discriminatori o menyspreu per part dels cossos policials, el rebuig o menyspreu en l’entorn del barri o municipi en el qual viu, i el menyspreu als costums o formes culturals pròpies. Aquesta darrera xifra augmenta fins el 47% en les persones no blanques.
Quines són les conseqüències?
Més enllà de les situacions puntuals de discriminació, l’Enquesta també s’atura a mesurar l’impacte que tenen aquestes discriminacions en les vides de les persones discriminades i els seus entorns. Així doncs, les persones que han patit discriminacions a Catalunya esmenten l’autoestima com una de les principals, i també mencionen sentiments com ara la ràbia o estar enfadats/des. L’estat de salut autopercebut és millor en aquelles persones que no han estat discriminades que en les que sí ho han estat, així com el grau de satisfacció amb la vida, que també és millor en persones que no han estat discriminades que en aquelles que sí. El mateix ocorre amb la confiança social: aquelles persones que han patit discriminacions tenen nivells de confiança en la societat inferiors que les que no n’han patit.
Si ens fixem en la nacionalitat, religió, ètnia o raça, les conseqüències més freqüents són tenir la sensació que no es rep un tracte igual per part de les institucions públiques, sumat a sentiments de tristesa, frustració o enuig, alhora que també s’esmenta una manca de confiança en les altres persones o el fet d’evitar llocs per no ser víctima de discriminacions. Si mirem el gènere, les dones en general tenen percepcions més altes, tant en relació a les discriminacions que pateixen, com en la manera en què aquestes les afecten emocionalment.
Una vegada patida la situació de discriminació, un 35% de les persones menciona que no va saber què fer i un 41% no va fer res. Entre els que mencionen haver fet alguna acció posterior, les més esmentades són queixar-se a la persona que va realitzar els fets i buscar suport en persones properes (18 i 17% respectivament). Tan sols un 4% afirma haver realitzat una denúncia formal a alguna autoritat pública. Entre els principals motius per no reclamar ni denunciar, la pèrdua de temps és el més mencionat amb diferència (42%), seguit de la manca de proves (23%).
I ara què?
L’Oficina d’lgualtat de Tracte i No-discriminació (OITND), adscrita al Departament d’lgualtat i Feminisme, és l’òrgan encarregat de gestionar les denúncies per discriminacions a Catalunya. Dona suport i assessorament jurídic a les persones que hagin pogut patir qualsevol tipus de discriminació per algun dels motius que recull la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació. Així doncs, qualsevol persona que hagi patit una possible situació de discriminació o n’hagi estat testimoni, pot interposar una denúncia davant de l’OITND. Ho pot fer tant telemàticament com de manera presencial, i no té cap cost. També ofereix processos de mediació o reparació.
El volum de discriminacions i de denúncies al territori de Catalunya és molt gran, i la previsió és que les denúncies s’incrementin a mesura que la ciutadania conegui l’OITND i el tràmit per denunciar. Aquest any 2024 els tipus de discriminació més denunciats han estat racisme, LGBTI-fòbia i discapacitat, en aquest ordre. Alhora, les discriminacions que es produeixen també es repeteixen, i això implica el risc que es consolidin i s’institucionalitzin en àrees molt diverses. És per aquesta raó que l’OITND té l’encàrrec de crear un Pla d’igualtat de tracte i no-discriminació quadriennal, que actualment està en procés de treball. Aquest document ha d’establir les línies estratègiques i les mesures necessàries per prevenir, erradicar i corregir tota forma de discriminació a través de les polítiques públiques de tot el Govern. Les dades obtingudes amb aquesta macroenquesta sobre les discriminacions formen part del diagnòstic del Pla.
Fins el moment, més enllà de l’aprovació per unanimitat de la Llei 19/2020, el Departament ha treballat estretament amb les entitats, a les quals ha demanat una valoració sobre els serveis del Departament i un recull de necessitats específiques de les persones a qui representen. També ha assegurat un servei d’interpretació i traducció, així com atenció telemàtica, ha obert la possibilitat d’assistir amb acompanyament als espais d’escolta, i també s’han flexibilitzat les atencions per situar la víctima al centre del procés, entre d’altres.
Recentment, el Govern ha aprovat la creació d’un Grup Assessor en Drets Humans per tal d’assegurar que les veus diverses de la societat catalana siguin escoltades i tingudes en compte en el disseny de polítiques que afecten els drets de totes les persones, així com per establir vincles més estrets amb organismes internacionals i regionals dedicats a la defensa dels drets humans.
