“Estem governats -a la Unió Europea- per una colla de necis, pèrfids o dements”, va afirmar per tres vegades el portaveu de Gent del Poble, Fèlix Llorens, durant el debat de la moció en suport del sector pesquer presentada pel PSC al ple ordinari de l’Ajuntament de Roses
A l’últim ple de l’Ajuntament de Roses d’aquest 2024, celebrat el passat dilluns, 23 de desembre, es va debatre, al punt número 22 de l’ordre del dia, una moció impulsada pel grup municipal del Partit dels Socialistes de Roses (que es pot llegir íntegrament a sota) sobre la petició de restriccions al Mediterrani de la pesca d’arrossegament per part de la comissió europea, i que va ser presentada a debat pel propi alcalde, Josep Maria Martínez.
La proposta, a la que es van adherir ERC-SOM Roses, Lliures Roses i el Partit Popular, i que va ser aprovada per majoria amb l’únic vot en contra de Vox, va esdevenir en un al·legat contra la Unió Europea, sent, en aquest sentit, el més bel·ligerant, Fèlix Llorens, portaveu de Gent del Poble, grup municipal i soci de l’equip de Govern de Roses.
Llorens, primer de tot, va posar sobre la taula la devaluació durant els darrers anys de la moneda de la Unió Europea, l’Euro, respecte al Dolar, el Iuan xinès i el Franc Suís, com a mostra que “l’economia europea perd valor davant de les altres economies del mon, la nostra capacitat de compra cada cop és més baixa i cada cop som més pobres”, remarcant Llorens que “això no és per casualitat, ni per la conjunció dels astres ni per qüestió de màgia. Això és conseqüència de les decisions preses pels òrgans de poder, de Govern europeus. Estem governats per una colla de necis, pèrfids o dements”.
El portaveu de Gent de Poble va continuar amb el seu al·legat dient que “quan parlem d’Europa, de les decisions que es prenen a Europa mai ningú se’n fa responsable. Europa s’ha convertit en la coartada perfecte per fer qualsevol malvestat i que els partits polítics se’n rentin les mans”. I en aquest sentit va preguntar “qui va defensar, en el seu dia, els interessos de la industria tèxtil? Ell mateix va respondre: “Ningú. I la major part de la industria tèxtil europea, molta d’ella estava a Catalunya, ha desaparegut. I ara ens arriba de la Xina. I Llorens va fer el mateix respecte a la industria del calçati del joguet “i ningú les va defensar quan en calçat, Itàlia, juntament amb el país valencià i Catalunya, n’era un gran productor i avui és residual. I els joguets venen de la Xina”. I pel que fa al sector pesquer va afirmar que “aquesta punyalada no és la primera, però aquest cop sembla que volen que sigui la última. Aquest cop volen rematar el sector de la pesca i que desapareguii… Per tant, ens hem de preguntar, on va Europa? Quin futur ens espera? De que haurem de viure? Que haurem de menjar? Fins i tot han sigut capaços d’acabar amb la indústria automobilística alemanya. L’han deixada tocada de mort, agonitzant, amb el grup Volkswagen fent mans i mànigues per no tancar les fàbriques que té a Alemanya. I per segon cop va tornar a afirmar que “estem governats per una colla de necis, pèrfids o dements”. Afirmació que va reiterar per tercera vegada per concloure el seu al·legat contra la Unió Europea assenyalant que “ens toca a nosaltres dir, ben alt i clar, que NO, que no ho estan fent bé. Que els pescadors han de sortir a pescar. Que s’han de poder guanyar la vida. Que volem menjar peix de casa nostra. Que volem continuar sent un poble de pescadors, i que no volem que ens diguin des de Brussel·les el que hem de fer a casa nostra”.
El portaveu de Vox, Ignasi Mulleras també va ser molt bel·ligerant, sent més explícit en quant als dos partits que més eurodiputats tenen al Parlament Europeu: el Grup del Partit Popular Europeu (Democratacristians) i el Grupo de la Alianza Progressista de Socialistes y Demòcrates, i denunciant “la condemna a mort de la Comissió Europea a la pesca d’arrossegament. Aquest és l’últim cop mortal de les restriccions ecologistes imposades des de Brussel·les per Populars, i no podem permetre que al 2025 es passi de pescar de 140 a 27 dies. És intolerable una reducció com aquesta, i que de confirmar-se 556 vaixells es veuran obligats anar al desguàs i 17.000 persones estaran en perill deixant a milers de famílies en la ruïna, algunes d’elles de Roses”. Mulleras va remarcar que “em sembla immoral que siguin vostès -el PSC de Roses- qui presenti aquesta moció… perquè a qui volen vostès enganyar si són els Populars i els Socialistes que des d’Europa porten molt anys aplicant aquestes mesures fruit del seu fals ecologisme i fanatisme climàtic? Els seus partits -va dir dirigint-se als regidors socialistes i portaveu del Partit Popular, Manel Escobar- són els que manen i, per tant, són els culpables d’aquesta situació”. I respecte a la moció presentada pel PSC de Roses, Mulleras va dir que “no està mal, és correcta, poc contundent i hipòcrita per tot el que acabo de dir, però és una moció passable sinó fos pel punt nº 2, perquè des de Vox no volem moratòries que allarguin l’agonia uns anys més, nosaltres creiem que els nostres pescadors necessiten una resposta clara, contundent i immediata que impedeixi aquesta mesura, o altres similars, per sempre. SÍ, als nostres pescadors, i NO a les decisions dels buròcrates Socialistes i Populars a Brussel·les. Aquesta moció se’ns queda curta a nosaltres i se’ls queda curta als pescadors, per tant el meu vot és en contra de la moció i a favors dels pescadors”.
Els portaveus dels grup municipals que es van adherir a la moció van ser molt més correctes, políticament. El portaveu republicà, Joan Plana, va assenyalar que “som conscients que el posicionament d’un Ajuntament com el nostre és difícil que pugui arribar a tenir la força necessària per modificar els reglaments europeus que afecten a l’activitat pesquera. Però el nostre ha de ser un posicionament per compromís i per principis, i ha de ser expressat amb la voluntat ferma de sumar esforços amb tots els aliats possibles perquè, entre tots, puguem assolir la massa crítica que cal per poder realment influir en les institucions europees i fer que rectifiquin actituds que ens semblen un error polític, moral i estratègic”. El regidor d’ERC-SOM Roses va voler destacar que “posar en risc a la pesca és condemnar a moltes famílies a l’angoixa de la incertesa. És confrontar-se directament amb viles i països de tot el Mediterrani. És donar ales a moviment anti-europeistes que justament utilitzen despropòsits com aquest per allunyar a la ciutadania del projecte europeu. Un projecte que ha de ser garant de drets i de progrés, i sobretot no deixar a gent abandonada pel camí. Per això, avui ens sumem a aquest clam i demanem a tothom que s’hi sumi”. Esquerra Republicana va adherir-se a la moció “perquè és un imperatiu dels poders públics garantir el futur de la pesca, la subsistència de totes les famílies que en viuen i també que els nens i nenes que creixin a Roses puguin dir amb orgull que són d’un poble mariner de l’Empordà. Visca Roses i visca els pescadors!”, va cloure Joan Plana.
Per la seva part, el portaveu de Lliures Roses, Pere Gotanegra, va donar “el meu total suport a la moció com a persona que ha dedicat tota la vida al sector pesquer” i per això, va destacar “la meva profunda preocupació per les restriccions proposades per la Comissió Europea”, per argumentar tot seguit el seu vot a favor dient que “la pesca d’arrossegament no és només una activitat econòmica, és una part fonamental de la identitat i la cultura de les nostres comunitats mediterrànies. Des de ben jove he treballat com a majorista de peix i marisc de proximitat, i he viscut de primera mà com el sector s’ha anat adaptant, invertint en sostenibilitat i complint normatives cada vegada més estrictes. Som un sector que ja ha fet grans sacrificis, amb parades biològiques, tancaments de caladors i l’adopció de tècniques responsables. I ara, la proposta de reduir els dies de pesca fins a un 79% no només posa en risc la viabilitat de moltes empreses, sinó també la de famílies senceres que depenen directament d’aquesta activitat. La sostenibilitat no pot desvincular-se de la realitat socioeconòmica: cal garantir que les nostres comunitats pesqueres puguin viure dignament de la seva feina. Gotanegra va concloure la seva argumentació de suport a la proposta significant que “amb aquesta moció estem dient que les nostres comunitats no només volen continuar pescant, sinó que volen fer-ho de manera sostenible, basant-se en dades científiques i amb polítiques justes. Insto a tots els grups d’aquest Ajuntament a donar suport a aquesta moció, perquè defensar el sector pesquer és defensar una part essencial de Roses i del Mediterrani”.
Manel Escobar, portaveu del Partit Popular, va afirmar que “nosaltres donarem suport a la moció perquè defensem la pesca, defensem a la Confraria de Pescadors i a les seves famílies, i tan de bo aquesta moció arribés a bon port per trobar alguna solució”. I per al·lusions es va dirigir al portaveu de Vox per dir-li que “abans de ser polítics, som persones, i li puc assegurar que abans del meu partit, el Partit Popular, sap vostè qui està?, doncs els pescadors de Roses i les seves famílies, per tant, em dona absolutament igual Socialistes o Populars perquè abans del que vostè pugui dir sobre la parafernalia que puguin portar els polítics que corren pel món que no tenen ni idea del que és una Vila Marinera, abans de tot això estan les famílies i els pescadors de Roses, que li quedi ben clar”, li va etzibar a Ignasi Mulleras. anteriorment.
La portaveu de Junts, Sílvia Ripoll, també va donar el seu suport a la moció assenyalant “els pescadors de Roses, generació rere generació, han estat guardians del mar… La gent de la mar no vol viure de subvencions, sinó de la seva feina, per això aquestes últimes mesures impulsades per la Unió Europea són un cop directe a la identitat dels nostres pescadors i, per extensió, a la nostra identitat com a poble pesquer. La reducció que planteja la Unió Europea és incompatible amb la continuïtat de l’activitat pesquera i suposarà el tancament de nombroses micro-empreses familiars… Aquestes polítiques no poden aplicar-se d’esquenes a les comunitats que viuen del mar. Els pescadors són els primers interessats en garantir que les aigües que sustenten continuïn plenes de vida i ningú millor que ells coneixen i respecten aquest fràgil equilibri”. Ripoll va assegurar que “defensem la pesca d’arrossegament perquè en ella viu l’esperança de moltes famílies, la continuïtat d’una tradició i cultura que ens defineix, i el futur d’un poble que no s’entén sense aquesta connexió amb el mar”. La portaveu va cloure la seva dissertació llegint unes paraules d’un pescador de Roses que qüestiona “com és possible que es posi un topall per a la captura de la gamba vermella a tot el Mediterrani quan aquesta espècie no es troba en perill de sobre explotació, com ho confirmen tots els estudis científics als que hem tingut accés”.
Moció que presenta el grup municipal del Partit dels Socialistes de Roses sobre la petició de restriccions, al Mediterrani, de la pesca d’arrossegament per part de la Comissió Europea
Exposició de motius
La proposta de la Comissió Europea de reduir en un 66% la mortalitat per pesca al Mediterrani comportaria una disminució dràstica del 79% dels dies de pesca d’arrossegament per a l’any 2025 respecte a 2024.
El sector pesquer català porta dècades aplicant mesures estrictes per garantir la sostenibilitat de l’activitat, com ara tancaments de caladors, aturades temporals i la implementació de pràctiques orientades a la recuperació de les poblacions de peixos. Segons l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) i el model SPiCT, les espècies pesqueres objecte del Pla de gestió europeu es troben dins dels límits biològics de seguretat, i en molts casos, ja s’han assolit els objectius de sostenibilitat.
Tot i això, el sector pesquer ha patit una reducció dràstica en les últimes dècades, amb la pèrdua de la meitat de les barques en els darrers 20 anys, fet que el situa en una situació de vulnerabilitat crítica. La proposta de la CE no només agreujaria aquesta situació, sinó que posaria en risc la supervivència del sector, les comunitats pesqueres i el seu impacte socioeconòmic a Catalunya.
En aquest sentit, el Govern de Catalunya s’ha posicionat fermament en contra d’aquesta proposta i dona ple suport a l’acord al qual van arribar França, Itàlia i Espanya el 18 de novembre a Brussel·les, on es va sol·licitar una moratòria del Pla pluriennal de gestió de la pesca demersal del Mediterrani Occidental (West Med MAP), mantenint els nivells de pesca de 2024 per a l’any 2025. A més, s’ha instat la Comissió Europea a reconsiderar aquesta proposta per garantir la continuïtat del sector i la sostenibilitat de les comunitats pesqueres.
Per tot això, el Ple de l’Ajuntament adopta els següents:
Acords
1. Rebutjar la proposta de la Comissió Europea de reducció dràstica de dies de pesca d’arrossegament al Mediterrani per a l’any 2025, en considerar-la inviable per al sector pesquer català.
2. Donar suport a l’acord entre França, Itàlia i Espanya, que demana una moratòria del Pla pluriennal de gestió de la pesca demersal del Mediterrani Occidental (West Med MAP) per mantenir els nivells de pesca de 2024 durant l’any 2025.
3. Instar el Govern de la Generalitat i el Govern d’Espanya a continuar defensant el sector pesquer català davant la Comissió Europea i a garantir la viabilitat econòmica i social de les confraries de pescadors, les tripulacions i les empreses del sector.
4. Fomentar la sostenibilitat del sector pesquer, assegurant que les polítiques de gestió pesquera es basen en dades científiques actualitzades, com les proporcionades per l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar i reconeixent els avenços assolits pel sector en termes de sostenibilitat.
5. Defensar el consum local i sostenible, garantint l’accés de la ciutadania a productes de proximitat, d’alt valor gastronòmic i essencials per a una dieta saludable.
6. Traslladar aquesta moció a la Comissió Europea, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
